La «marca Andorra», l’ADN del país, té molts atributs. Però crec que avui cal subratllar-ne dos que, al meu entendre, donen al Principat un caràcter i una singularitat propis i innegables: el creixement experimentat en els últims anys –malgrat la pandèmia‑ i l’estabilitat política i jurídica.
Creixement i estabilitat són dos factors imprescindibles per generar confiança en el progrés dels països. L’esforç continuat que ha fet Andorra en l’última dècada per homologar-se als estàndards internacionals, a partir d’una economia oberta i diversificada i amb seguretat jurídica, propícia per als negocis i les inversions, ha donat els seus fruits. Perquè la seguretat jurídica és un actiu per als inversors i les empreses que busquen expandir-se en un entorn estable i predictible.
Andorra ha implementat una sèrie de mesures per fomentar la inversió estrangera i atreure professionals. Això inclou un sistema fiscal competitiu d’acord amb la nostra mida i idiosincràsia i una xarxa d’acords comercials internacionals que faciliten el comerç global. A més, és un lloc ideal per a professionals que busquen un equilibri entre feina i qualitat de vida, amb un alt nivell de serveis públics i un entorn molt segur per a les seves famílies.
D’altra banda, el marc polític estable del país assegura un futur prometedor, que hauria de culminar amb la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea que s’està negociant i que esperem que representi un avenç cap al futur encaix d’Andorra amb el mercat únic europeu.
Avui, més que mai, Andorra és un país d’oportunitats, amb les limitacions pròpies que no n’han d’hipotecar el futur i on, entre altres aspectes, l’important pes del sector del turisme provoca desequilibris, sobretot en el mercat de l’habitatge, com passa també en altres territoris amb molta presència d’aquest sector econòmic. En aquest àmbit s’emmarca la suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles, en espera d’una nova llei adaptada a les necessitats actuals, que contribuirà a consolidar un marc jurídic per frenar les inversions immobiliàries especulatives. A aquesta iniciativa cal afegir-hi l’acord dels comuns (ajuntaments locals) per avaluar i fixar els límits de la construcció immobiliària al país a mitjà i llarg termini, una de les qüestions socials més sensibles. El creixement econòmic d’Andorra no ha estat una casualitat. El Principat s’ha obert al món, ha sabut replantejar i consolidar la seva plaça financera i ha consolidat estratègicament una destinació mundial molt atractiva per als esports de neu i l’alta competició d’esquí, sense menysprear l’aposta per altres esports en què totes les famílies es puguin sentir protagonistes, com ara rutes de senderisme, ciclisme de muntanya o simples passejades a l’aire lliure.
Tots els altres elements que integren la marca Andorra –els esdeveniments culturals, el comerç, la gastronomia, l’oci…‑ han contribuït a aquest creixement.
Andorra ha recorregut un llarg camí per la via del creixement i l’estabilitat. Avui encara viu una emocionant i reptadora travessia, amb un full de ruta definit i en evolució i adaptació contínues.
Article publicat a Dinero (La Vanguardia) el 01.10.23
