La ràtio PER, l'eina de valoració més popular en renda variable
Si el preu de l’acció X és de 85 euros i el preu de l’acció Y és de 60 euros, com puc saber quina és la més cara?
És com comparar dues cases: una que costa 275.000 euros i una altra que en costa 300.000. Puc afirmar descaradament que la primera és més barata que la segona? No, no puc, però si sé que la primera fa 80 m2 i la segona en fa 100, puc calcular el preu del metre quadrat de cadascuna i comparar-los.
En renda variable, la ràtio PER (ràtio preu-benefici) permet comparar les accions de diferents empreses. Per determinar-la, s’ha de dividir el preu de l’acció pel benefici per acció –el benefici net de l’empresa dividit pel nombre total d’accions. Imagineu-vos que el benefici per acció de la primera empresa és de 10 €, aleshores la seva ràtio PER és de 8,5 vegades, o 8,5 X.
Què ens diu aquesta proporció? Suposem que el benefici de l’empresa X és el mateix cada any, vol dir que caldran 8,5 anys per recuperar el preu pagat. La segona empresa té un benefici per acció de 2,5 euros i, per tant, una ràtio PER de 24 X. Ara sí que podem fer una comparativa de poma a poma. Podria dir que l’acció X amb un PER de 8,5 vegades és més barata que Y, que cotitza a 24 X. Tanmateix, no és tan senzill. Tornant a l’exemple de les cases, per poder comparar les dues propietats hauríem de tenir en compte la situació, la data de construcció, l’estil, el nombre de dormitoris i banys, si tenen garatge i jardí, etc., i si no tenen més o menys els mateixos atributs, no podrem dir que són equiparables.
En renda variable passa el mateix. Per exemple, no podem valorar igual l’empresa X amb un benefici que no creix que l’empresa Y que creix al 15%. Aquest últim trigarà només 6,5 anys a recuperar el preu pagat. Per això les empreses de «creixement» mereixen cotitzar amb un múltiple superior a les empreses dites de «valor».
De la mateixa manera, una empresa cíclica com un fabricant d’automòbils, el creixement dels beneficis del qual està molt lligat al cicle econòmic, no és comparable a una empresa d’aliments. La segona cotitzarà amb un múltiple més alt, perquè el creixement dels seus beneficis és molt més estable: fins i tot durant una recessió, els consumidors gastaran diners en béns de primera necessitat, però no els caldrà canviar de cotxe.
Així que només es poden comparar empreses que tenen el mateix perfil de creixement i que es troben en el mateix sector.
També és molt útil comparar el PER d’un valor amb el seu múltiple històric, per exemple la mitjana històrica de 10 anys. Així podrem determinar si l’acció és cara o barata respecte al seu històric. Tot sovint es fan comparatives amb el mercat en general i es mira si les accions històricament han cotitzat amb un descompte o una prima respecte al mercat per, després, mirar com cotitza avui.
Per descomptat, totes aquestes comparacions són útils, però no són suficients per saber si cal comprar o vendre el títol. Per completar l’anàlisi, s’ha d’investigar per què l’empresa cotitza amb una prima o descompte i determinar si està justificat o no.
Per exemple, imaginem-nos una acció que cotitza amb una prima del 10% respecte a la seva mitjana històrica. Fa dos anys, la companyia va adquirir una altra empresa que li va donar exposició a Àsia. Ara la companyia està creixent a un ritme molt superior. A més, quan la comparem amb companyies del mateix sector, cotitza amb descompte. Aleshores es podria concloure que el valor mereix cotitzar amb un múltiple més elevat que la mitjana històrica i potser seria un bon moment per comprar-la, vist el seu descompte versus el sector.
En definitiva, la ràtio PER permet comparar les accions d’empreses d’un mateix perfil. També és útil fer una comparativa amb el seu múltiple històric i fins i tot amb el del mercat. No obstant, per treure’n conclusions, sempre ha d’anar acompanyada d’una investigació exhaustiva de l’empresa.
Article publicat al Diari d’Andorra (12.07.2023)