Arxius de Anàlisi financera - Page 2 of 13

Fa un any assistíem a la presa de possessió de Trump a la Casa Blanca i, tot i que les previsions ja eren d’una presidència trencadora i poc convencional en molts aspectes, ben pocs van pronosticar la sèrie d’esdeveniments que hem viscut els últims dotze mesos. A l’hora de redactar aquesta tribuna –i vista la velocitat dels esdeveniments és important remarcar-ho–, la intervenció dels Estats Units a Veneçuela marca l’actualitat. Valgui la idea que per analitzar la geopolítica cal deixar de banda les opinions ideològiques, així que començarem per enumerar els principals fets i les seves conseqüències. I malgrat que els biaixos ideològics cada cop són més presents en les anàlisis financeres, això ens sembla essencial per exercir la nostra professió per beneficiar els nostres clients. L’operació de Trump a Veneçuela ha marcat un pas sensible en la geopolítica mundial. Ja sabem que Trump no és gaire amant dels tractats internacionals –absolutament obsolets atès l’entorn actual–, però l’ús de la força i l’autodesignació com a conductor del país en aquest període de transició (fins i tot negant la participació de l’oposició veneçolana) són un salt important. La normalització de la força pot comportar en el futur un marc d’actuació que podran utilitzar altres superpotències com Rússia o la Xina, i això sens dubte marca un increment del risc geopolític global. O més ben dit, de les implicacions econòmiques i en els mercats financers d’aquest risc. Quan Trump va arribar al poder per segona vegada l’any passat va declarar de seguida l’emergència energètica, amb l’objectiu de disminuir la factura de les seves empreses i els seus ciutadans. No ha fet el més mínim esforç per dissimular-ho i ja des de les seves primeres declaracions, o les del secretari Rubio, ha parlat del petroli com un dels principals factors –però no l’únic– de la intervenció que ha tret Maduro del país i l’ha posat, juntament amb la seva esposa, en mans de la justícia americana. En els titulars es diu que Veneçuela és el principal país mundial amb més reserves de cru, però s’obvia que, pel que fa a la producció, va passar de 2,5 milions de barrils diaris a prop d’1 milió actualment. Avui és el divuitè productor mundial. Les seves infraestructures estan obsoletes i ja s’ha anunciat la inversió al país dels productors americans per millorar-les, però també per treure benefici d’aquesta inversió. Però aquí l’important no és la quantitat de cru, sinó que la majoria correspon a cru pesat, precisament el que els Estats Units necessiten importar. Per posar dades sobre la taula, les reserves dels Estats Units estan en la novena posició en l’ordre mundial, però quant a producció són els primers. Els Estats Units importen 8 mbd, dels quals al voltant d’un 60% són de cru pesat, i en canvi, exporten 11 mbd, la majoria dels quals són de cru lleuger. Amb aquesta operació, els Estats Units es beneficien de l’accés a aquest cru pesat del qual les refineries del centre i el sud del país són expertes en processament. A més, es redueix la dependència de les importacions del Canadà i Mèxic (amb els quals s’han de firmar ben aviat tractats de comerç). I, finalment, es redueix estratègicament la dependència de Rússia, que és el tercer país del món amb més reserves de cru pesat. El missatge d’aquests actes no és només per a Veneçuela, sinó per a tota la regió de Llatinoamèrica. Per parlar de les múltiples conseqüències d’aquesta operació podem començar per Cuba, que depèn en gran manera d’aquest petroli de Veneçuela. Però potser l’efecte més important a la zona és que les declaracions sobre el control dels càrtels de la droga a Veneçuela, però també a Mèxic i a Colòmbia, obren un altre panorama de fricció amb aquests països, que ja veurem com avança. Obviant declaracions histriòniques de Trump, hem de pensar amb quina força negociadora encararà la mexicana Sheinbaum els tractats de comerç que cal renovar aviat, per exemple tenint en compte les amenaces d’intervenció terrestre per controlar els càrtels de la droga presents a Mèxic. Es parla de la doctrina Monroe (doctrina del segle xix que tenia com a objectiu evitar l’expansió europea a Amèrica), però actualitzada al segle xxi per Trump. Aquesta doctrina Donroe (Monroe amb D de Donald) implica l’ús de la força de manera activa –no reactiva–, i es parla de la imposició de la seva visió estratègica per defensar-se no tan sols dels europeus, sinó també de Rússia i especialment de la Xina. Però també dona ales a aquests dos països perquè tinguin més arguments sobre l’ús de la força en les seves pretensions expansionistes. En un altre moment podríem entrar en detalls a propòsit de Groenlàndia i de per què és tan important per a Trump (des del nivell de reserves de terres rares fins a la posició geogràfica en un moment de desgel climàtic), però el que és clar és que el tauler d’escacs de les últimes dècades s’està movent a velocitat de creuer, i això té conseqüències econòmiques i de mercats financers. Sense anar més lluny, en els últims trimestres hem vist com el preu del cru ha anat baixant progressivament i, sobretot, com l’actiu refugi per antonomàsia, l’or, ha vist durant el 2025 una de les pujades de preu més importants de la història, només per darrere del convuls 1979. Tancament de redacció: 7 de gener de 2026

Anàlisi financera

Trump a Veneçuela. Sacsejada al tauler geopolític

Se observa una rotación cíclica notable a principios de 2026

Les API bancàries, què ofereixen i com integrar-les al teu negoci.

El mensaje hawkish de la Reserva Federal sacude el mercado

Los comentarios de Powell moderan las apuestas por un recorte de tipos en diciembre

El IPC y los reportes trimestrales impulsan el mercado a un nuevo máximo

Continua la festa

Un entorn complicat

Són tres mandats de la Fed i canvis de ràting a la zona euro

Aquest mercat pot pujar més?

L’or brilla sota el sol

Consolidació abans de la propera reculada?