En els últims anys, els efectes del canvi climàtic han augmentat en intensitat i freqüència: contínues sequeres, tempestes, onades de calor i inundacions són només algunes de les conseqüències que estem patint. Tal com l’escalfament global ha dificultat considerablement les previsions meteorològiques, la pandèmia de la COVID-19 ha portat esdeveniments econòmics sense precedents i un entorn més incert.
El 2020, l’economia mundial va entrar en punt mort i va requerir estímuls desconeguts fins a la data, tant a nivell fiscal com per part dels bancs centrals. La recuperació, igualment excepcional, va començar amb el boom del consum de productes, al qual va seguir una forta recuperació del sector serveis quan les economies van tornar a obrir-se i els consumidors van poder abandonar el confinament. La primera fase va provocar interrupcions en la cadena de subministrament; amb la segona, van venir els mercats laborals restringits i la inflació va augmentar fins a uns nivells que no s’havien assolit en diversos decennis (augment que es va veure encara més agreujat per la guerra a Ucraïna i la crisi energètica). En conseqüència, els bancs centrals van acabar apujant els tipus oficials: 525 punts bàsics als Estats Units en menys d’un any i mig. Sorprenentment, l’economia estatunidenca ha mantingut una resiliència notable, prova de l’excepcionalisme estatunidenc, que s’ha vist encara més impulsat per l’arrencada de la intel·ligència artificial, ja que les superestrelles de l’IA són gairebé totes estatunidenques.
L’any passat, la gran majoria dels experts en economia estaven convençuts que el pronunciat augment dels tipus d’interès conduiria a una recessió econòmica als Estats Units. Des d’aleshores, la seva opinió ha canviat radicalment. D’acord amb les sòlides dades, ara estan convençuts que els bancs centrals aconseguiran un aterratge suau o, més ben dit, un no aterratge, juntament amb una desinflació immaculada. Segons l’astuta definició del professor i escriptor canadenc Laurence J. Peter: “Un economista és un expert que demà sabrà per què les coses que va predir ahir no han succeït avui”. Fer pronòstics és un exercici inútil i, sovint, resulta més pràctic qüestionar les opinions dels erudits i pensar en què podria sortir malament.
Ja hi ha alguns senyals que apunten a una desacceleració. L’índex de sorpreses econòmiques de Citigroup ha presentat una tendència a la baixa durant tot l’any, revertint la tendència alcista que vam veure durant l’any passat. I, cosa que és més important, després d’haver liderat la recuperació i haver crescut molt per damunt de la tendència, les dades de consum s’estan suavitzant. Les vendes minoristes en el que va de l’any semblen febles. Si bé encara es troba en nivells molt baixos, la taxa de desocupació ha anat pujant durant l’últim any i la morositat creditícia està augmentant. Pel que fa a la despesa pública, el deute estatunidenc sembla haver-hi pres un rumb insostenible i el pròxim president es veurà obligat a controlar la despesa fiscal. Finalment, encara que la intel·ligència artificial ha impulsat la despesa en inversió i el creixement dels Estats Units, encara no ha donat lloc a l’augment de la productivitat que seria necessari per a situar el creixement econòmic en una tendència estructural ascendent sòlida.
Quant a la inflació, si analitzem les dades històriques, després de períodes d’inflació alta, l’últim tram del descens sempre és el més difícil d’assolir. La part fàcil del treball ja està feta, ja que s’han resolt les interrupcions en la cadena de subministrament i els preus de l’energia han baixat. No obstant això, els salaris encara suposen un problema i hi ha tendències estructurals, com la transició energètica i l’augment dels aranzels, que estan exercint una pressió a l’alça sobre els preus. Fins i tot si es produís una desacceleració del creixement econòmic, la inflació persistiria. I aquest és el problema, el consens opina que la inflació reprendrà la seva tendència a la baixa, permetent a la Reserva Federal retallar els tipus ràpidament, malgrat que aquesta previsió s’ha descartat en nombroses ocasions en el passat. Uns tipus alts prolongats durant més temps també exerciran pressió sobre el consumidor i l’economia en general.
Com va dir Mark Twain: “Quan et trobis del costat de la majoria, ha arribat el moment d’aturar-te i reflexionar”. L’escenari de desinflació, no aterratge i retallada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal previst pel consens revela moltes incongruències. Cal tenir en compte que la despesa en consum personal representa gairebé el 70 % del PIB i, si es confirma la desacceleració del consum, les perspectives unànimes podrien canviar de forma molt radical.