La principal afectació en els actius de renda fixa durant el principi d’any ha estat l’alça dels tipus d’interès

Aquest 2026 ja han passat un munt de coses: el Tribunal Suprem dels EUA que desmunta els aranzels, la disrupció de la IA en alguns sectors, la incertesa sobre el deute privat i, més cap aquí, el conflicte a l’Iran. Aquest conflicte ha provocat un augment significatiu dels preus de l’energia i, per consegüent, un repunt de la inflació global. A causa de la prolongació de la guerra a l’Iran hi ha una correlació creixent entre les accions i els bons de govern. Això s’explica per l’augment dels preus del petroli, que d’una banda impacta en un sentiment de risc en les accions i, de l’altra, en la possible repercussió a mitjà termini en la inflació, que té un efecte negatiu per als bons de govern.

El risc geopolític ha impactat directament en els actius de renda fixa i observem un augment més elevat dels tipus a curt termini que en els trams llargs, cosa que ha provocat un aplanament de la corba (el que es coneix com a “Bear Flattening” –reflectint expectatives d’inflació i enduriment monetari en el curt termini).

Tipus implícits de mercat a un any d’acord amb les expectatives de mercat actuals:

Els tipus a llarg termini també han repuntat davant el temor de més inflació pel conflicte a l’Iran. S’ha notat més en aquells països que no tenen autonomia energètica, com ara el Regne Unit, on s’enfila al 5%. En canvi, el bo estatunidenc a 10 anys, que se situa al 4,38%, només ha pujat lleugerament per sobre dels nivells observats durant la major part del mes de gener, cosa que indica que els inversors pensen que qualsevol repunt de la inflació en aquell país serà passatger. El Bund alemany ha superat diverses vegades els nivells del 3%, que eren els que s’esperaven per a l’última part de l’any. Els tipus reals es mantenen en nivells alts (cosa que fa més atractius els bons indexats a la inflació).

Evolució dels tipus de referència a 10 anys (G4)

Aquest és el factor rellevant que ha afectat el preu dels bons en aquesta primera part de l’any, i la seva recuperació dependrà de la durada i la intensitat del conflicte al golf Pèrsic i de l’evolució del preu del petroli. Si bé les pressions inflacionàries s’estan deixant notar en les noves publicacions i l’OCDE preveu que la inflació del G20 serà més alta el 2026 del que s’havia projectat anteriorment com a reflex de l’alça dels preus mundials de l’energia, de moment les expectatives d’inflació a mitjà termini continuen mostrant una elevada estabilitat en ambdós costats de l’Atlàntic, i això ajuda que les pertorbacions tinguin un impacte moderat en el canal financer.

Inflació 5y5y EUA i Zona Euro

Si finalment arriba una solució duradora en l’actual conflicte amb l’Iran d’aquí a no gaire, el focus es tornarà a situar sobre el component fiscal. Els mercats s’han acostumat a esperar aquest tipus de suport. Espanya, Itàlia, Irlanda, Grècia, França i Alemanya ja han anunciat mesures d’ajuda temporals en resposta a aquest últim impacte del xoc d’oferta energètic. Com a percentatge del PIB, aquestes xifres no són especialment elevades, però reforcen la tendència del mercat a preveure més despesa, sobretot perquè la situació també posa de manifest la necessitat d’augmentar el pressupost de defensa.

L’augment de l’oferta de bons, especialment en un moment en què la renda fixa pot oferir menys protecció a les carteres i un augment de la incertesa econòmica, significa que els inversors exigeixen més compensació per invertir en bons amb un venciment més llarg, és a dir, que s’apunta a unes primes a llarg termini més altes. Com a exemple, la rendibilitat oferta en la subhasta de bons de govern britànic a 10 anys a mitjan abril (4,9158%) és la més alta que s’ha ofert als inversors en una subhasta d’aquest tipus des del 2008.

En definitiva, l’evolució dels mercats de renda fixa el 2026 dependrà en gran manera de la resolució del conflicte a l’Iran i de la resposta fiscal dels governs. Els inversors hauran d’estar atents tant a les dinàmiques geopolítiques com als canvis en les expectatives d’inflació i despesa pública, que seguiran condicionant les primes exigides en els mercats de deute.

^{Tancament de redacció: 20 d’abril del 2026}