En el moment d’escriure aquest article, el tipus de canvi euro-dòlar es manté pràcticament pla en el que portem d’any. Tanmateix, aquesta afirmació senzilla no reflecteix les fortes fluctuacions que la moneda ha experimentat des del gener. A finals de febrer, el dòlar havia caigut un 2,5 % respecte a l’euro, arribant a un mínim d’1,20, mentre els inversors redirigien les seves carteres cap a accions fora dels Estats Units. Al febrer, els fluxos cap a la renda variable global van superar els 100.000 milions de dòlars, el nivell més alt des del novembre de 2024, amb la major part del capital dirigint-se a Europa, el Japó i els mercats emergents. Aquesta tendència suggeria un possible canvi de règim, ja que els inversors buscaven diversificació i reduïen la seva exposició a actius nord-americans. A més, els mercats anticipaven almenys dues baixades de tipus per part de la Reserva Federal abans de final d’any, impulsades per dades laborals més febles i una inflació moderada.
Tanmateix, l’esclat de la guerra amb l’Iran va portar els inversors a buscar refugi en el dòlar nord-americà. Mentre els preus de l’energia es disparaven i augmentaven els temors inflacionistes, les expectatives del mercat van canviar dràsticament, ja que es van eliminar totes les baixades de tipus previstes per al 2026. El dòlar va pujar llavors fins a un màxim d’1,1420. Tot i així, la fortalesa de la divisa ha estat relativament moderada en comparació amb episodis anteriors.
Històricament, els xocs petrolífers han beneficiat els països del Golf, que solen reinvertir els seus guanys extraordinaris en bons del Tresor nord-americà. Aquesta vegada, però, el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran i els atacs posteriors a la infraestructura petroliera han obligat els productors de petroli no només a reduir-ne la producció, sinó també a vendre bons del Tresor dels EUA per obtenir fons, tant per defensar les seves monedes nacionals sota pressió com per finançar despeses de guerra.
Més recentment, el dòlar s’ha debilitat després de la notícia d’un acord d’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran. Encara que la situació continua sent fràgil, els mercats són cautelosament optimistes i consideren que el pitjor ja ha passat, per la qual cosa tornen a anticipar baixades de tipus per a aquest any. Si els preus del petroli es mantenen prop dels nivells actuals, és probable que l’euro torni a estar sota pressió. Tanmateix, si les tres parts aconsegueixen arribar a un acord durador, creiem que el dòlar podria marcar nous mínims a mesura que els inversors reprenguin la diversificació de les seves carteres.
Tancament de redacció 20 d’abril del 2026