Arxius de Anàlisi financera - Page 3 of 14

Va quedant enrere el 2022, l'últim any en què vam veure caigudes als mercats financers (de fet, prop del 20% en gairebé tot, enlloc on refugiar-se). Aleshores els inversors estaven espantats per la batalla que els bancs centrals lliuraven contra una inflació galopant. Les tecnològiques, grans guanyadores de la pandèmia per haver accelerat l'arribada d'un futur digital, es van desplomar (els «7 magnífics» van arribar a perdre la meitat del seu valor). A finals d'aquell any, la unanimitat era absoluta: les pujades de tipus farien inevitable una recessió el 2023. Però va arribar ChatGPT, com el sant grial per a Nvidia i altres empreses del sector, per revifar l'entusiasme. I no hi va haver recessió. Un servidor va estudiar Ciències Econòmiques ja fa unes quantes dècades, i si el temps m'ha ensenyat alguna cosa és que a l'economia l'atribut de ciència li queda massa gran. Mentre la protagonitzin éssers humans (de moment, fins que siguem substituïts tots per robots), serà com nosaltres: imprevisible. «És difícil fer prediccions, especialment sobre el futur», deia Niels Bohr, i ho deia referint-se a la física quàntica (si hagués estat economista, li haurien agafat tots els mals). Tres anys després, els inversors continuen de celebració. No els hi manquen motius. L'atur està en mínims històrics a mig planeta, la inflació sembla que va cedint a poc a poc i els bancs centrals rebaixen els tipus, o ja els han abaixat. Ni tan sols l'envestida de Trump a l'ordre preestablert, assetjant amb aranzels i amenaces propis i estranys, sembla tenir-hi cap efecte. La Fed canviarà de president ben aviat, i el seu successor haurà de prometre submissió al despatx oval si vol aspirar al càrrec, alhora que arriben els estímuls fiscals de la One Big Beautiful Bill aprovada fa uns mesos, que culmina una tripleta d'impulsos (fiscals, monetaris i desregulació) que hauria de dopar el sistema. A Europa, molt semblant, amb Alemanya en ple gir copernicà fiscal. Menys en desregulació, és clar, que si en alguna cosa som campions mundials els europeus és en el contrari. Per acabar, no oblidin que la intel·ligència artificial podria disparar el creixement i la productivitat, reduir la inflació i fins i tot millorar el colesterol. (Nota: de fet, és el més probable de tot això, objectivament parlant, atès el potencial que té per desenvolupar nous fàrmacs. Històricament, els impactes de les revolucions tecnològiques són en forma de «corba J» i triguen molt a ser significatius). Hi ha qui dirà que millor no comprar perquè ja fa tres anys que vivim pujades borsàries de doble dígit. Però ni tan sols això sembla una bona excusa. Primer, perquè els tres anys només és per a qui tingui el dòlar com a moneda base i l'S&P 500 com a índex de referència. La borsa americana va pujar poc més d'un 2% l'any passat, si ho volem gastar en euros. I segon, perquè això dels tres anys és només una estadística, que val per al que val. A més, tampoc no és tant. Els guanys acumulats en aquests tres anys (en dòlars i en borsa americana, perquè soni millor) «només» són el desè millor registre de la història. En els nou que el superen, o bé estàvem en mode bombolla, o bé sortíem d'una patacada prèvia, o la cosa va anar malament l'any següent. Però això també no deixa de ser una estadística més. Així doncs, a continuar celebrant-ho. I que duri. Per als qui patim escepticisme crònic (deixin de llegir aquí la resta, si us plau), el 2025 ens recorda una mica el 2022, però a l’inrevés. Unanimitat absoluta (el 2026 serà fantàstic, el 2023 havia de ser una catàstrofe) difícil de negar (molt ben argumentat). Alguna neurona feta malbé no ho acaba de veure clar. Potser són les valoracions (de la borsa americana i del crèdit, especialment), que no donen gaire marge perquè alguna cosa es torci. Potser és que tant dèficit i tant deute públic comencen a ser ja preocupants, o que massa diners fan el mateix (els ETF dominen els fluxos, fins ara en una sola direcció). L'alternativa, en qualsevol cas, no pot ser amagar els diners sota un matalàs. L’arna dels estalvis és la inflació. Tothom va al supermercat, suposo que no cal que segueixi. Què fem, doncs? Invertir, però ser prudents. Hem d'assumir risc, però combinin estratègies arriscades amb altres de rendiment potencial molt més modest, però que ens donaran la liquiditat necessària per aprofitar les oportunitats que sorgeixin. Els vehicles mixtos poden ser una solució excel·lent (ells mateixos compraran si hi ha oportunitats). I siguin molt selectius. Bones oportunitats n'hi ha, i moltes, però cal rebuscar i ser pacients (n'hi ha perquè d'altres no les volen, sovint per motius a curt termini). Comprar un índex i «oblidar-se'n» ha tingut resultats estratosfèrics aquests darrers anys per motius que sembla molt difícil que segueixin alimentant bons rendiments. I no es confonguin, que qui escriu no pronostica cap desastre. Per dues raons. Perquè fa pinta d'un altre bon any. Massa pinta, potser. I perquè pronosticar, especialment quan és sobre el futur, és molt difícil. Feliç 2026. Tancament de redacció: 7 de gener de 2026

Anàlisi financera

I ja en són tres

Continua la mateixa dinàmica

Les principals variables que afectaran els mercats de renda fixa el 2026

Excés d’oferta en el mercat del petroli

Un repunt modest el 2026?

Superarà l’eurodòlar la seva banda de fluctuació?

Trump a Veneçuela. Sacsejada al tauler geopolític

Se observa una rotación cíclica notable a principios de 2026

Les API bancàries, què ofereixen i com integrar-les al teu negoci.

El mensaje hawkish de la Reserva Federal sacude el mercado

Los comentarios de Powell moderan las apuestas por un recorte de tipos en diciembre

El IPC y los reportes trimestrales impulsan el mercado a un nuevo máximo