A vegades, a la vida, la crua realitat és difícil d’acceptar. La realitat és que vivim en un món canviant, però molt global, també al mercat del cru, i hem d’adaptar-nos al canvi, encara que ens costi. En aquest cas, hem d’adaptar-nos al fet que quan ens van dir blanc, ara ens diuen negre quant a la situació de la indústria del petroli a l’Orient Mitjà. Durant les darreres setmanes, el mercat del petroli ha experimentat un canvi significatiu. Després del fort repunt dels preus provocat per les interrupcions del subministrament derivades del conflicte al voltant de l’estret d’Ormuz, la situació ha evolucionat ràpidament cap a un escenari de més oferta i expectatives de superàvit per al 2027. Com a conseqüència, els preus del cru han mostrat una tendència a la baixa i els senyals del mercat apunten a un major debilitament.
Un dels principals factors que explica aquesta evolució és la ràpida recuperació del trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes d’exportació de petroli del món. Encara que inicialment s’esperava una recuperació més lenta després de les restriccions sofertes durant el conflicte, el volum de vaixells petroliers ha augmentat amb molta rapidesa i les exportacions dels principals productors del golf Pèrsic ja s’apropen a nivells propers als previs a la crisi. Aquest restabliment del subministrament està incrementant la disponibilitat de cru als mercats internacionals.
No obstant això, aquesta recuperació de l’oferta coincideix amb la persistència de dos factors que ja havien permès compensar gran part de la reducció del subministrament durant els mesos anteriors. D’una banda, els Estats Units mantenen unes exportacions netes de petroli excepcionalment elevades, molt superiors a les registrades fa un any. De l’altra, les importacions xineses de cru continuen situant-se en nivells reduïts a causa d’una demanda interna encara feble i a una menor activitat de les refineries del país.
La combinació d’aquests dos elements genera un important excés d’oferta. Mentre el petroli procedent de l’Orient Mitjà torna progressivament al mercat, les elevades exportacions nord-americanes i la limitada demanda xinesa redueixen la capacitat del mercat per absorbir els nous volums disponibles.
Els senyals enviats pels mercats financers també reflecteixen aquest canvi d’escenari. La corba de futurs del Brent ha passat d’una situació de backwardation, característica de mercats amb escassetat d’oferta immediata, a una estructura de contango, en què els preus futurs són superiors als preus al comptat. Aquesta configuració se sol interpretar com un indicador d’abundància de subministrament a curt termini. Els preus del Brent, del WTI i del cru de Dubái han retrocedit fins a situar-se fins i tot per sota dels nivells previs a l’inici del conflicte.
La demanda de petroli continua sent relativament sòlida. En conseqüència, l’excés d’oferta actual respon fonamentalment a l’increment del subministrament de petroli i no a una caiguda generalitzada del consum energètic.
De cara al 2027, les perspectives continuen sent baixistes. Les previsions contemplen un important superàvit de producció a conseqüència de l’augment esperat de l’oferta procedent de diversos països. Entre ells, destaquen els Emirats Àrabs Units, després de la sortida de l’OPEP; L’Iran, afavorit per un alleujament de les sancions internacionals; Veneçuela, la producció de la qual ha augmentat més del previst; i els Estats Units, la producció dels quals continua creixent. Al mateix temps, la demanda mundial es recuperarà parcialment després de la caiguda experimentada durant el conflicte, encara que romandrà lleugerament per sota de les estimacions inicials.
En aquest context, adquireix rellevància el volum mínim de petroli que ha de travessar l’estret per equilibrar el mercat mundial. Les estimacions indiquen que n’hi ha prou que el flux arribi aproximadament al 65 % del nivell previ al conflicte perquè desaparegui l’escassetat i es torni a produir un excedent d’oferta. Atès que la recuperació actual del trànsit apunta a superar àmpliament aquest llindar, l’escenari més probable és l’acumulació d’inventaris comercials durant el 2027 i una pressió addicional a la baixa sobre els preus.
D’aquesta manera, el mercat del petroli ha passat en poques setmanes d’una situació de forta tensió per problemes de subministrament a una altra caracteritzada per una oferta abundant i expectatives de superàvit. Encara que persisteix una prima de risc associada a la possibilitat de noves interrupcions a l’estret d’Ormuz, l’escenari central apunta a una evolució moderadament baixista del preu del Brent durant els següents trimestres a conseqüència del creixement de la producció mundial.
Tancament de redacció 20 d’abril del 2026