El tancament de l’estret d’Ormuz durant la guerra de 15 setmanes entre els EUA i l’Iran va provocar un repunt dels preus de l’energia i va trastocar el comerç global. A finals de març, la UE ja havia alertat dels riscos d’estagflació, després que el PIB trimestral de la zona euro es desaccelerés fins al +0.1% intertrimestral, per sota del consens, amb els costos energètics disparats com a principal factor. En conseqüència, el BCE va dur a terme la seva primera pujada de tipus des del 2023 a la reunió de juny. Mentrestant, el nou president de la Fed, Kevin Warsh, va sorprendre els mercats amb un to marcadament dur a la seva primera reunió de juny, deixant clar que la seva prioritat era combatre la inflació malgrat la pressió política per reduir els tipus d’interès.
El 15 de juny, els EUA i l’Iran van anunciar que havien arribat a un acord de pau provisional. L’acord obria una finestra de negociació de 60 dies sobre el programa nuclear iranià i comprometia ambdues parts a reobrir l’estret d’Ormuz. Les esperances que es poguessin reobrir les rutes marítimes clau van ajudar a impulsar una forta caiguda dels preus de l’energia. Això va alleujar les preocupacions sobre un xoc inflacionari i va reduir la por que els bancs centrals haguessin d’emprendre un cicle d’enduriment més agressiu.
Durant el conflicte, la majoria d’analistes de mercat van predir erròniament que el preu del cru s’enfilaria per sobre dels USD 150 el barril si la guerra s’allargava. Advertien que les reserves minvants serien insuficients per cobrir la demanda i van situar repetidament un punt crític primer a finals d’abril, després al maig i després al juny, tot tement una crisi oberta per al tercer trimestre. Tanmateix, els preus no van arribar mai als nivells extrems que havien advertit. Pocs havien previst fins a quin punt la Xina reduiria les seves importacions de petroli, al voltant de 4 a 5 milions de barrils diaris menys que un any abans. Tot i que les reserves de petroli xineses són opaques, van demostrar ser un coixí molt important. Després de la signatura del Memoràndum d’Entesa entre els EUA i l’Iran, els preus van tornar als nivells previs al conflicte molt més ràpid del que s’esperava.
Els temors d’estagflació s’han reduït de manera significativa arran de la desescalada geopolítica. Les darreres actualitzacions de la Reserva Federal i les dades sòlides suggereixen que l’economia està evitant la combinació tòxica d’inflació elevada i creixement estancat. Uns preus energètics més baixos alleujaran la pressió sobre la inflació general i, alhora, donaran suport a les perspectives de creixement en part revertint l’estrès sobre les rendes reals de les llars. Tot i que les dades d’activitat del segon trimestre encara reflectiran l’impacte de l’augment anterior dels preus de l’energia, els indicadors avançats ja mostren un to més favorable. Als EUA, l’índex PMI manufacturer de S&P Global va arribar a 55.7 al juny, molt per sobre de les previsions del consens i impulsat pel creixement més fort de les noves comandes, cosa que apunta a un nou impuls enmig d’un augment de la inversió relacionada amb la IA. A la zona euro, l’economia continua sent fràgil, però també hi ha signes de millora. L’índex de preus al consum va baixar fins al 2.8% des del 3.2%, impulsat íntegrament per la reversió dels preus de l’energia, i la confiança dels consumidors ha millorat, tot i que continua en terreny negatiu.
Els responsables dels EUA i de l’Iran encara estan debatent els termes del Memoràndum d’Entesa entre els dos països, i un trencament de les negociacions que portés al tancament de nou de l’estret d’Ormuz representaria un risc greu. Fins i tot així, aquest continua sent un escenari extrem poc probable, i de moment el risc terminal d’estagflació —un augment prolongat de la inflació combinat amb un col·lapse del creixement— s’ha evitat. Una altra lliçó important és que l’oferta mundial de petroli és estructuralment molt més flexible i adaptativa del que molts haurien esperat.
Tancament de redacció: 8 de juliol del 2026