Obres Instagram i algú et diu: «Tres coses que hauria volgut saber abans de començar a invertir».
Passes a TikTok i el missatge és: «Aquest és l’actiu que ningú no t’explica».
Si tens un perfil en alguna d’aquestes plataformes, molt possiblement deus haver descobert què és l’interès compost, què són els ETF o com funciona la inflació. Altrament, potser no hauries llegit mai un article financer. Les xarxes socials han democratitzat l’accés a la informació financera, però també han diluït les fronteres entre divulgació, opinió i entreteniment.
El problema no és que les xarxes socials parlin de finances. De fet, és una bona notícia que les finances hagin entrat en la conversa quotidiana, i les noves tecnologies són un gran aliat a l’hora de fomentar la inclusió financera. El que ens ha de preocupar és com filtrem aquesta informació. Un contingut viral no és necessàriament fiable, ni una persona que comunica amb seguretat és necessàriament cap experta.
Avui en dia, un vídeo breu pot influir en la percepció que tenim d’una inversió o en la nostra manera d’entendre l’estalvi. El repte ja no és només accedir a la informació, sinó saber interpretar-la i valorar-ne la fiabilitat. El mateix ecosistema que fomenta l’alfabetització financera pot contenir riscos i biaixos que hem de conèixer.
I per explicar això, primer hem d’entendre com funcionen els algoritmes que hi ha darrere de cada xarxa social. Aquests són els conjunts de regles i sistemes que determinen quins continguts mostren a cada usuari i en quin ordre. A partir de l’anàlisi del comportament dels usuaris i dels senyals de cada publicació, prioritzen les publicacions que consideren més rellevants per a cada persona. I sovint aquests continguts no provenen de comptes que haguem volgut seguir o consultar proactivament.
Els algoritmes prioritzen continguts capaços de captar la nostra atenció. Així doncs, les promeses fàcils i els missatges contundents són més atractius que les explicacions matisades. En aquest entorn, podem acabar prenent la popularitat, la repetició o la confiança que ens inspira algú com a substituts de l’evidència.
A més, ens podem trobar que l’algoritme actua com a biaix de confirmació. Si busquem «És un bon moment per invertir en tal actiu o tal altre?», l’algoritme començarà a oferir-nos contingut relacionat. I després més contingut. I encara més. Això ens pot portar a pensar erròniament que tothom parla del mateix. El nostre entorn informatiu s’ha anat fent cada vegada més homogeni perquè l’algoritme ha après què ens interessa i què fa que continuem consumint contingut.
Altres mecanismes cognitius, com l’anomenat efecte d’arrossegament o prova social, ens ajuden a entendre per què determinats continguts poden adquirir una credibilitat que no sempre es correspon amb el seu rigor. Això ens porta a interpretar la popularitat d’una idea com un indicador de la seva validesa. En un entorn digital, el nombre de visualitzacions, seguidors o comentaris pot generar una sensació de consens que ens faci confondre allò que moltes persones creuen amb allò que està contrastat.
L’alfabetització financera ha d’anar més enllà dels conceptes econòmics i incloure la capacitat d’analitzar, qüestionar i contrastar. Per això és tan important verificar qui comunica, comprovar la seva identitat, la seva trajectòria, si compta amb col·laboradors referents… o recórrer directament a fonts oficials, experts reconeguts o professionals del sector. També és rellevant que qüestionem les afirmacions categòriques i les contrastem. Així mateix, cal examinar amb prudència els continguts que ens arriben a través de les xarxes i analitzar quin comportament hem tingut perquè ens els estiguin mostrant, i si ens generen dubtes, cal buscar altres canals informatius.
En una societat saturada d’informació, saber gestionar els diners també exigeix saber gestionar la informació que rebem sobre ells.
Article publicat al Diari d’Andorra, 11.11.26
