Us imagineu un físic, acostumat a estudiar forats negres o partícules subatòmiques, analitzant el comportament de la borsa? No només és possible, sinó que cada vegada és més habitual. Així neixl’econofísica, una disciplina que, igual que la biofísica o la geofísica, aplica els mètodes i les eines de la física a l’estudi de l’economia. Això es deu al fet que els fenòmens físics i els econòmics poden compartir característiques universals, i els sistemes complexos es poden analitzar utilitzant les eines habituals de la física. El terme va ser encunyat pel professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley durant una conferència sobre física estadística a Calcuta (Índia) l’any 1995.
L’objectiu de l’econofísica és analitzar fenòmens complexos de l’economia, com ara l’evolució dels preus, la formació de bombolles o el comportament col·lectiu dels agents, utilitzant models matemàtics, estadístics i computacionals propis de la física. Aquesta disciplina ha revolucionat la manera com entenem els mercats financers. Mitjançant l’estudi de sistemes complexos i la gestió de grans volums de dades, els econofísics busquen patrons i regularitats que la teoria econòmica clàssica no aconsegueix explicar o passa per alt, com l’efecte ramat.
L’economia i les finances fa més d’un segle que fan servir les matemàtiques: des del moviment brownià fins a la teoria de jocs, on el resultat final d’un participant depèn de les decisions dels altres. Avui dia, l’econofísica no és només cosa d’acadèmics: bancs, fons d’inversió i asseguradores contracten físics per dissenyar productes financers, gestionar riscos i analitzar dades.
L’avantatge que aporta és la capacitat d’analitzar els mercats des d’angles inèdits. Reconèixer que els esdeveniments extrems són més freqüents ajuda a dissenyar estratègies més realistes per protegir les inversions. Per exemple, els preus no segueixen una distribució normal (la famosa campana de Gauss), sinó que presenten “esdeveniments de cua”: successos extrems. En aquest sentit s’empren models com els vols de Lévy truncats, que permeten modelar millor la probabilitat d’aquests grans moviments.
A més, a l’hora de fer prediccions, els econofísics poden simular el comportament de milers d’agents amb informació limitada i que no prenen decisions perfectament racionals, cosa que reflecteix millor la realitat. Per posar un exemple pràctic, recordeu un supermercat en època de Covid: algunes persones, poques, comencen a comprar molt paper higiènic; d’altres, en veure-ho, també en compren per por de quedar-se sense, i al final es genera una escassetat que inicialment no existia. L’econofísica estudia aquest tipus de comportaments en cadena, similars a com en física una petita força pot provocar un gran efecte, per explicar pujades de preus, crisis financeres o canvis bruscos en l’economia.
En resum, aquesta ciència ens ajuda a entendre millor els mercats, a gestionar el risc i, de passada, a recordar que l’economia, com la natura, és plena de sorpreses i comportaments col·lectius inesperats.
Article publicat al Diari d’Andorra el 13.05.26
