Tots els inversors deuen haver sentit a parlar de la clàssica estratègia d’inversió 60/40. És a dir, el 60 % de la cartera invertida en accions de l’índex S&P500 i el 40 % restant, en bons del Tresor americà a 10 anys.
Aquesta ha estat, de fet, una de les fórmules més utilitzades per part de molts inversors durant dècades. No en va, des de l’any 2000, aquesta cartera només ha tingut caigudes en cinc dels vint-i-quatre anys que componen la sèrie.
No obstant això, en els últims anys, aquesta estratègia s’ha enfrontat a reptes a causa de diversos factors econòmics i financers.
La pujada història viscuda en els tipus d’interès de referència marcats pels principals bancs centrals de les economies desenvolupades com a resposta a l’elevada inflació ha impactat negativament en el rendiment dels bons.
En un entorn de tipus creixents, el valor dels bons en cartera tendeix a caure, cosa que afecta el 40 % de l’estratègia corresponent a la renda fixa.
Tenint en compte l’entorn actual, estem començant a veure una correlació entre la borsa i el mercat de bons, fet que impacta de manera directa en la rendibilitat de la cartera 60/40. En alguns períodes recents, com ara l’any 2022, tant les accions com els bons van caure simultàniament i van reduir el component descorrelacionador de la cartera.
La inflació persistent és una circumstància que es pot analitzar des de diversos punts de vista: en primer lloc, la inflació fa que la rendibilitat real de la cartera també disminueixi i, per tant, l’inversor ha d’exigir més rendibilitat nominal per lluitar contra la inflació; per altra banda, davant d’escenaris d’inflació elevada, els bancs centrals apugen els tipus d’interès per combatre-la i, d’aquesta manera, el valor dels bons tendeix a caure.
Atesos aquests reptes i l’evolució dels mercats financers, considerem que podria ser una bona pràctica fer certs ajustos a la cartera amb l’objectiu d’immunitzar-la a les pujades de tipus i a la inflació, i descorrelacionar-la per poder enfrontar-nos a qualsevol situació del mercat.
Una de les estratègies que creiem que té més sentit és la inversió en actius alternatius, com el private equity o el deute privat (private debt). De fet, segons un estudi de la gestora KKR, la rendibilitat de la cartera 60/40 s’hauria incrementat en gairebé un 40 % si s’haguessin incorporat estratègies de mercats privats.
Tant és així, que la demanda d’aquest tipus d’actius no para d’augmentar i, segons les estimacions de Preqin, els mercats privats passaran dels 13 bilions de dòlars actuals a més de 20 bilions el 2030.
De la mateixa manera, en una cartera diversificada té tot el sentit participar de l’evolució de l’economia real. Si mirem la cotització de les grans tecnològiques nord-americanes, aquestes representen aproximadament un 20 % de l’S&P500, però els seus ingressos combinats sumen només al voltant del 4 % del PIB nord-americà. Per altra banda, segons el mateix informe que esmentàvem de KKR, el nombre d’empreses que cotitzen en borsa s’ha reduït en un 30 % en els últims 40 anys. D’aquesta manera, si volem una cartera diversificada, hem de prestar atenció als mercats privats.
No obstant això, els inversors han de tenir en compte els diferents riscos que comporta la inversió en mercats privats. Per descomptat, es tracta d’estratègies il·líquides, i moltes d’elles requereixen compromisos d’inversió a llarg termini.
A més, la dispersió de rendibilitats que trobem en aquestes estratègies és elevada i la diferència de rendibilitat entre els gestors que componen els diferents quartils és abismal. Tenir la capacitat de trobar el millor gestor dins de cada estratègia és d’especial importància.
Per aquests motius d’il·liquiditat i dispersió en les rendibilitats, és decisiu comptar amb una gestió professionalitzada que permeti a l’inversor accedir als millors gestors en cadascuna de les estratègies, perquè aquests gestors, a més, tenen la particularitat que són els més inaccessibles per a l’inversor particular.
En definitiva, els mercats privats poden ser una de les formes més eficients de diversificar la nostra cartera i descorrelacionar-la amb els actius tradicionals. A més, la combinació d’una rendibilitat potencialment superior i accés a actius no disponibles en mercats públics fa que sigui una eina poderosa per equilibrar riscos i oportunitats en una estratègia d’inversió diversificada.
Funds People, 14.02.25