Sis claus per entendre el paper de la renda fixa en moments de crisi geopolítica

La renda fixa constitueix una de les principals classes d’actius dins de l’assignació estratègica de carteres, on exerceix funcions clau com la preservació del capital, la generació estable d’ingressos i la diversificació davant d’actius més volàtils. Si bé tradicionalment s’ha percebut com un segment relativament predictible, la inversió en bons està profundament influïda per variables macroeconòmiques, decisions de política monetària, riscos geopolítics i característiques específiques de l’emissor.

Josep Maria Pon, director de Renda Fixa i Actius Monetaris a Creand Asset Management a Andorra, ha elaborat un document en el qual analitza les claus per entendre el paper de la renda fixa en moments de crisis geopolítiques com l’actual, que introdueixen incertesa sobre el creixement econòmic, l’estabilitat fiscal i la confiança dels inversors.

1. 1 El fenomen del flight to quality, un refugi davant la incertesa

Els esdeveniments geopolítics són un dels factors que poden alterar més de pressa el comportament dels mercats financers ja que introdueixen incertesa sobre el creixement econòmic, l’estabilitat fiscal i la confiança dels inversors. Conflictes armats, sancions econòmiques o tensions comercials poden alterar abruptament la valoració dels bons. En aquest context, el mercat de renda fixa sol reaccionar de manera especialment sensible, ja que els bons es consideren una eina clau per preservar capital en moments d’inestabilitat.

Un dels fenòmens més característics en aquests episodis és l’anomenat flight to quality o ‘fugida cap a la qualitat’. Quan augmenta la incertesa global, els inversors tendeixen a reduir la seva exposició a actius més volàtils o amb més risc i traslladen capital cap a instruments considerats més segurs. A la pràctica, això se sol traduir en un increment de la demanda de bons sobirans emesos per economies desenvolupades amb elevada solvència financera i una llarga trajectòria d’estabilitat institucional.

A més, les crisis geopolítiques no afecten només la percepció de risc dels emissors, sinó també les expectatives sobre el creixement econòmic global. Un augment de les tensions internacionals pot afectar el comerç, el preu de les matèries primeres o les cadenes de subministrament, uns factors que alhora influeixen en les previsions d’inflació i creixement. Aquestes expectatives condicionen l’evolució dels tipus d’interès i, per tant, el comportament general del mercat de renda fixa.

• 2 La importància de la dinàmica macroeconòmica com a motor per al mercat de bons

L’evolució dels preus dels bons depèn en gran manera de la dinàmica macroeconòmica, que també està influenciada pels esdeveniments geopolítics. Entre els indicadors més rellevants destaca la inflació i l’anàlisi del cicle econòmic. En fases d’expansió augmenta la demanda de crèdit i les expectatives d’inflació, la qual cosa tendeix a elevar els tipus d’interès. En canvi, en fases de desacceleració o recessió, els inversors busquen actius segurs, cosa que redueix el rendiment dels bons sobirans d’alta qualitat.

Hi ha indicadors avançats com ara els índexs del clima empresarial i de confiança, preus industrials, mercat d’habitatge, etc. L’evolució del mercat laboral és clau, ja que, per exemple, una baixada sostinguda de la desocupació acompanyada de creixement salarial sol anticipar polítiques monetàries més restrictives. Finalment, les condicions financeres i monetàries, incloses la liquiditat del sistema i l’oferta monetària, influeixen en la disponibilitat de crèdit i el cost del capital, cosa que condiciona la valoració dels instruments de renda fixa.

• 3 El paper rellevant dels bancs centrals

Els bancs centrals són els principals determinants de les condicions financeres i de l’estructura temporal dels tipus d’interès. Entre les seves eines destaquen la fixació dels tipus d’interès oficials, les operacions de mercat obert, l’orientació futura de la política monetària (forward guidance) i els programes de compra o venda d’actius a gran escala. La relació entre tipus d’interès i preus dels bons és inversa: quan els bancs centrals endureixen la política monetària, els rendiments pugen i els preus cauen.

• 4 El risc de tipus d’interès, repte clau per als inversors

El risc de tipus d’interès és el més rellevant en moments d’incertesa i volatilitat, atès que es refereix a la sensibilitat del preu del bo davant canvis en els rendiments del mercat que poden sorgir en un escenari de conflicte geopolític. Això no obstant, tampoc s’han d’obviar el risc de crèdit, que reflecteix la possibilitat que l’emissor incompleixi les seves obligacions financeres, cosa que depèn de la seva solvència i de l’entorn econòmic, i el risc de divisa, que reflecteix el potencial canvi de rendibilitat en el cas que un inversor invertís en un bo denominat en una divisa diferent de la seva.

• 5 La durada, una mesura fonament per mesurar i protegir les inversions

La durada és la mesura fonamental de sensibilitat del preu d’un bo a variacions en els tipus d’interès. És un concepte de risc que ens expressa el temps de recuperació d’una inversió i ens permet comparar la volatilitat de bons de diferents característiques i alhora mesurar-la a escala global en una cartera formada per tota mena de bons. També ens facilita immunitzar la cartera ajustant la durada dels bons perquè coincideixi amb l’horitzó temporal dels passius, o implementar diverses estratègies com ara la direccional (augmentant o reduint la durada), l’estructura ladder (venciment s escalonats), l’estratègia barbell (combinació de venciments curts i llargs) i l’estratègia bullet (concentració en un tram concret de la corba).

En l’actual entorn de mercat, marcat per canvis en les expectatives de política monetària i per més incertesa econòmica, la gestió de la durada ha esdevingut una eina especialment rellevant per als inversors. Ajustar la durada d’una cartera permet posicionar-se davant possibles moviments en els tipus d’interès, ja sigui reduint l’exposició quan s’anticipen pujades, o ampliant-la quan s’espera una relaxació de les condicions monetàries.

• 6 Posició de cada actiu de renda fixa en l’escenari actual  

Dins l’univers de la renda fixa existeix una àmplia i diversa varietat d’actius. En primer lloc trobem el mercat monetari, que inclou instruments financers a curt termini, generalment amb venciments inferiors als 18 mesos, com ara els dipòsits, les lletres del tresor o el paper comercial, instruments que se solen caracteritzar per la seva elevada liquiditat i una menor volatilitat relativa, per la qual cosa en contextos d’incertesa geopolítica molts inversors hi recorren com una manera de preservar capital mentre esperen més claredat en els mercats.

Seguidament hi ha el mercat de renda fixa pública, que engloba els bons emesos per governs. Dins d’aquest segment es distingeix entre deute de països desenvolupats i de països emergents. En moments de tensions geopolítiques o d’inestabilitat global, els inversors tendeixen a concentrar la seva atenció en els bons sobirans d’economies desenvolupades amb una elevada solvència, ja que es consideren actius refugi. Per contra, el deute de mercats emergents sol ser més sensible als episodis d’incertesa internacional, ja que els inversors perceben més riscos associats a l’estabilitat política, la fortalesa de les seves divises o la seva dependència del comerç exterior.

Quant a la renda fixa privada, inclou els bons emesos per empreses financeres i no financeres. També formen part d’aquest grup les titulitzacions o valors amb garantia real, que són bons garantits per actius com ara préstecs hipotecaris, crèdits al consum o targetes de crèdit, i també els bons estructurats, que combinen un instrument de renda fixa amb un o més derivats financers. En períodes de tensió geopolítica, els inversors se solen tornar més selectius dins d’aquest segment, i això afavoreix les emissions de companyies amb balanços sòlids i qualificacions creditícies elevades.

D’altra banda, en els últims anys han guanyat rellevància els bons ASG, emesos per empreses o governs amb l’objectiu de finançar projectes que compleixin els criteris de sostenibilitat ambiental, responsabilitat social i bon govern corporatiu. Si bé el seu comportament depèn en gran manera de la solvència de l’emissor, el creixent interès per la inversió sostenible ha contribuït a fer que aquest segment mantingui una demanda relativament sòlida, fins i tot en entorns de més volatilitat.

En tots aquests mercats, els diferencials de crèdit o prima de risc hi tenen un paper fonamental. Aquesta prima reflecteix la compensació addicional que exigeixen els inversors per assumir el risc d’impagament d’un emissor —ja sigui un país o una empresa— i es mesura enfront d’una referència considerada segura o actiu lliure de risc. En períodes d’incertesa geopolítica, aquests diferencials se solen ampliar, especialment en emissors amb menys qualitat creditícia o amb menys liquiditat. Factors com un nivell alt de deute públic, dèficits fiscals elevats, baixes qualificacions creditícies, una posició subordinada en l’ordre de prelació de cobrament, venciments més llargs o menys liquiditat de l’actiu poden incrementar significativament aquesta prima de risc. 

Les qualificacions creditícies o ràtings són un altre element clau per avaluar aquests riscos. Aquestes avaluacions independents les fan agències especialitzades, com S&P Global, Moody’s, Fitch Ratings o DBRS Morningstar, i mesuren la capacitat d’un emissor per complir el pagament d’interessos i la devolució del principal. Les qualificacions se solen agrupar en dues grans categories: Investment Grade, que engloba emissions amb risc baix o moderat, i High Yield, que inclou emissions amb més risc creditici però, potencialment, amb rendibilitats superiors.

L’impacte del ràting per a l’emissor és significatiu. Una qualificació elevada permet accedir a finançament en millors condicions i a un cost inferior, mentre que un ràting més baix implica que els inversors exigiran més rendibilitat per compensar el risc assumit. En contextos de tensió geopolítica o incertesa econòmica, aquestes diferències de qualitat creditícia són especialment rellevants, ja que els inversors tendeixen a prioritzar emissors amb més solvència i estabilitat financera.