Guia per saber quant hem d’invertir en mercats privats sense comprometre la liquiditat - Creand
Vés al contingut
☰

Guia per saber quant hem d’invertir en mercats privats sense comprometre la liquiditat

Els mercats privats permeten accedir a oportunitats d’inversió més enllà dels mercats cotitzats, però exigeixen planificar quant capital es pot mantenir compromès durant uns quants anys. La dificultat per recuperar la inversió abans del previst fa que la liquiditat del patrimoni sigui un factor determinant a l’hora de dimensionar l’exposició a aquests actius.

Abans d’invertir convé analitzar quina part del patrimoni ja està compromesa en actius il·líquids, quins recursos es poden destinar al llarg termini i com evolucionaran els desemborsaments i les distribucions de capital. Creand Asset Management repassa cinc aspectes clau per incorporar els mercats privats a una cartera de manera coherent amb les necessitats financeres i els objectius de cada inversor.

  1. Avaluar la il·liquiditat del patrimoni global

El punt de partida consisteix a analitzar quina proporció del patrimoni ja està compromesa en actius de difícil conversió en efectiu. Aquesta avaluació no s’ha de limitar als fons de mercats privats, sinó que ha d’incorporar altres inversions, com ara immobles, participacions empresarials o actius la venda dels quals pugui necessitar temps o implicar costos rellevants.

Dos inversors amb patrimonis d’un valor similar es poden trobar en situacions molt diferents. Per exemple, qui té una cartera financera majorment líquida i fonts estables d’ingressos tindrà, en principi, més flexibilitat per assumir compromisos a llarg termini que qui concentra gran part de la seva riquesa en immobles o negocis familiars.

Aquesta anàlisi permet conèixer el pes real dels actius il·líquids en el conjunt del patrimoni i valorar si hi ha marge per incorporar-hi noves inversions sense augmentar massa la concentració en aquest tipus d’actius.

  1. Determinar quin capital es pot comprometre a llarg termini

Un cop identificada l’estructura patrimonial, el pas següent és distingir entre el valor total dels actius i els recursos que es poden destinar realment a noves inversions. No tot el patrimoni financer disponible s’ha de considerar capital invertible a llarg termini, ja que una part pot estar destinada a atendre despeses recurrents, obligacions fiscals, projectes familiars o necessitats extraordinàries previstes per als anys vinents.

Sergio Muñoz, responsable d’Assessorament i Vehiculació d’Alternatius a Creand Asset Management, explica que «abans d’establir quant es vol destinar a mercats privats, cal identificar quins recursos es poden mantenir invertits durant uns quants anys sense comprometre altres prioritats patrimonials. L’assignació ha de partir, per tant, del capital realment disponible i no únicament del valor total del patrimoni».

  1. Anticipar els desemborsaments i les distribucions de capital

A diferència de moltes inversions cotitzades, en determinats fons de mercats privats el capital es desemborsa progressivament, a mesura que els gestors identifiquen oportunitats d’inversió. De la mateixa manera, la seva recuperació depèn de quan es venen els actius, per la qual cosa es pot retardar respecte de les previsions inicials.

És important, doncs, planificar quan caldrà fer noves aportacions i quan s’espera recuperar el capital. Si diversos fons sol·liciten desemborsaments alhora i les devolucions d’altres inversions es retarden, l’inversor pot necessitar més liquiditat de la prevista per complir els seus compromisos.

Per reduir aquest risc, convé fer projeccions de fluxos sota diferents escenaris, inclosos aquells en què els desemborsaments s’acceleren o la recuperació del capital tarda més del que s’esperava.

  1. Diversificar les inversions i els moments d’entrada

La construcció d’una cartera de mercats privats no depèn únicament de seleccionar arxius o estratègies atractives, sinó també de com es distribueixen les inversions al llarg del temps. Concentrar les inversions en un mateix any pot augmentar la dependència de les condicions de mercat d’aquest període. Per contra, distribuir-les entre diferents anys permet diversificar els moments d’entrada i reduir l’exposició a una fase concreta del cicle econòmic.

A aquesta diversificació temporal s’hi ha d’afegir una distribució adequada entre estratègies, geografies i gestors. En mercats privats, els resultats poden variar considerablement entre fons, i per això és especialment important analitzar la trajectòria de cada gestor, la seva estratègia d’inversió i la seva capacitat per generar valor.

En aquest context, comptar amb un assessorament especialitzat és especialment rellevant per construir una cartera de mercats privats adaptada al perfil i als objectius de cada inversor. Aquest acompanyament permet avaluar les diferents oportunitats d’inversió des d’una perspectiva global, tenint en compte aspectes com la diversificació, els horitzons temporals i les necessitats de liquiditat.

En aquest sentit, Sergio Muñoz, responsable d’Assessorament i Vehiculació d’Alternatius a Creand Asset Management, assenyala que «una bona estratègia de diversificació no consisteix a acumular inversions, sinó a seleccionar aquelles que realment es complementen i contribueixen a construir una cartera més equilibrada a llarg termini». Així, cada nova inversió s’ha de valorar no tan sols pel seu atractiu individual, sinó també per com complementa les posicions existents i contribueix a l’equilibri global de la cartera.

  1. Revisar l’exposició i adaptar els nous compromisos

L’assignació a mercats privats no s’hauria d’entendre com una decisió estàtica, ja que tant la situació patrimonial de l’inversor com la composició de la seva cartera poden canviar amb el temps. A més de les noves necessitats financeres o de l’evolució dels objectius personals i familiars, els moviments del mercat poden modificar el pes relatiu de les inversions privades. Per exemple, una caiguda de les valoracions en els mercats cotitzats pot augmentar la seva proporció dins de la cartera, fins i tot sense fer noves aportacions.

Aquest efecte fa especialment important analitzar l’exposició existent abans d’assumir compromisos addicionals, tenint en compte tant el capital ja invertit com les aportacions pendents de desemborsament.