La història econòmica d’Andorra no es pot entendre sense la seva relació amb els territoris veïns, Espanya i França. El Principat ha construït, al llarg dels segles, un model singular basat en la capacitat d’adaptació, l’estabilitat institucional i una estreta vinculació econòmica i social amb el seu entorn.
La signatura que suposa l’inici de la fase de ratificació de l’Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, feta el 19 d’octubre passat, obrirà una nova etapa en què la cooperació econòmica i la competitivitat poden esdevenir motors de prosperitat. Representa un pas nou, i molt significatiu, en un procés d’aproximació desenvolupat durant les últimes dècades. Més enllà de les seves implicacions normatives i institucionals, l’Acord convida a reflexionar sobre una qüestió de llarg abast: com una associació econòmica més profunda és la gran oportunitat per generar creixement, enfortir el teixit empresarial i afavorir el desenvolupament conjunt del Principat i dels territoris que l’envolten. Una oportunitat que, alhora, exigeix una visió estratègica que vagi més enllà de les fronteres administratives.
Andorra afronta aquesta nova etapa des d’una posició macroeconòmica favorable. Vegem-ne algunes dades. El 2025, el seu producte interior brut va créixer un 3,9% en termes reals, per sobre de les taxes registrades a Espanya, França i el conjunt de la Unió Europea. El deute públic es va situar al 29,4% del PIB, mentre que els comptes públics van tancar amb un superàvit del 2,2%. Aquests indicadors reflecteixen una economia amb capacitat de creixement i un marge d’estabilitat que constitueix un actiu important davant els canvis estructurals que s’acosten. L’evolució demogràfica confirma també el dinamisme del país. La població va arribar als 89.058 habitants el 2025. Els residents estrangers ja representen aproximadament el 55% del total, cosa que evidencia el caràcter obert i internacional de la societat andorrana. En l’àmbit laboral, el nombre d’assalariats va arribar a les 46.054 persones, mentre que la taxa de desocupació recollida en les estadístiques nacionals es va situar a l’1,3%. El començ exterior reflecteix amb una claredat especial la importància de la proximitat geogràfica. Així, Espanya va concentrar el 58% de les importacions andorranes de mercaderies i el 52,2% de les seves exportacions. França va representar, respectivament, el 9,9% i el 14,8%. En conjunt, tots dos països van absorbir uns dos terços del comerç exterior del Principat.
Aquest percentatges no són únicament una expressió de la interdependència comercial. Són també la manifestació d’una realitat econòmica construïda sobre relacions empresarials, laborals, logístiques, turístiques i personals que creuen diàriament les fronteres.
Això no obstant, el creixement també planteja reptes. La disponibilitat d’habitatge, la mobilitat, les infraestructures i la capacitat dels serveis públics són factors essencials per garantir que el dinamisme econòmic es tradueixi en benestar i competitivitat a llarg termini.
L’Acord d’associació: més enllà de l’accés al mercat interior
L’Acord d’associació amb la Unió Europea és una fita en la trajectòria d’obertura internacional d’Andorra i en el seu procés natural d’aproximació a Europa. Estableix un marc que permet la participació del Principat en el mercat interior europeu –sota unes condicions i unes regles comunes– tenint en compte les particularitats derivades de la seva dimensió territorial, de la població i de l’estructura econòmica.
Aquest acord només es pot interpretar com una evolució de les relacions de segles amb els nostres veïns, Espanya i França, i més endavant també amb la Unió Europea, una relació iniciada amb l’Acord comercial de 1990 i ampliada mitjançant successius instruments de cooperació. Tanmateix, reduir-ne la importància a l’accés al mercat interior seria una visió incompleta. El nou marc també preveu oportunitats de cooperació en àmbits com ara la investigació, l’educació, el medi ambient, la política social, la cultura i la cooperació regional. Aquestes dimensions poden ser especialment rellevants per a un país de les característiques d’Andorra.
L’obertura de mercats ofereix bones ocasions, però també introdueix noves exigències de competitivitat, adaptació regulatòria i capacitat empresarial. Per això, el veritable èxit no dependrà únicament de les disposicions de l’Acord, sinó també de la capacitat de les institucions i de les empreses per convertir-les en projectes concrets.
El paper de l’empresa i del sector financer
Les transformacions econòmiques d’aquesta magnitud necessiten una implicació activa del sector privat, dins el qual el sistema bancari i financer andorrà ocupa una posició molt rellevant. Les empreses són protagonistes de la generació de riquesa, la innovació i l’ocupació. La seva capacitat per adaptar-se a nous mercats, establir aliances i desenvolupar projectes transfronterers serà determinant per aprofitar les oportunitats que ofereix una relació més àmplia amb Europa.
En aquest context, la banca no s’ha de limitar a facilitar operacions financeres. La seva contribució al desenvolupament econòmic també consisteix a acompanyar les empreses en els processos de creixement, internacionalització i transformació. El finançament d’inversions productives, el suport a projectes empresarials, la gestió de l’estalvi i la canalització de recursos envers activitats generadores de valor, són instruments fonamentals per enfortir l’economia. En el cas d’Andorra, l’adaptació progressiva del sistema financer als estàndards internacionals ha comportat la transformació més rellevant de l’última dècada. L’obertura, la transparència i la convergència reguladora han contribuït a reforçar-ne la integració en l’entorn financer internacional en general i en l’europeu en particular.
L’Acord d’associació introdueix una nova dimensió en aquest procés. En matèria de serveis financers, l’accés directe al mercat interior europeu estarà subjecte a condicions específiques i a una avaluació de la solidesa dels marcs reguladors i de supervisió. Per tant, no s’ha d’interpretar com una obertura automàtica, sinó com un procés gradual que exigirà preparació, inversió i adaptació. Des de la perspectiva bancària, aquesta transformació pot contribuir a reforçar la competitivitat i la capacitat d’acompanyament a les empreses.
Una oportunitat per diversificar i generar més valor afegit
El turisme i el comerç continuen sent activitats essencials per a l’economia andorrana.
El 2025, el Principat va rebre 9,2 milions de visitants. S’observa una transformació interessant: mentre que el nombre d’excursionistes d’un sol dia va disminuir, els turistes que van pernoctar al país van augmentar. El mercat espanyol hi va tenir un paper especialment destacat, amb una participació de prop del 65% del total de visitants amb pernoctació. Aquesta evolució convida a reflexionar sobre la conveniència d’orientar progressivament el model turístic cap a una generació superior de valor afegit, mitjançant la qualitat dels serveis, la diversificació de l’oferta i la millora de l’experiència del visitant.
Entenc que la diversificació econòmica constitueix, precisament, un dels grans reptes estratègics del país. Les iniciatives conjuntes entre empreses i institucions públiques poden generar economies d’escala i permetre el desenvolupament de projectes que difícilment serien viables des d’una perspectiva exclusivament nacional. L’espai pirinenc té recursos humans, empresarials, culturals i naturals que poden arribar a ser una font d’oportunitats si s’articulen mitjançant una estratègia compartida.
Una visió de futur basada en la proximitat i l’obertura
Andorra ha demostrat, al llarg de la seva història, una notable capacitat per adaptar-se als canvis del seu entorn. La seva evolució institucional, econòmica i financera reflecteix una voluntat constant d’obertura, modernització i integració internacional que ha sabut preservar, alhora, la seva identitat i les seves singularitats. El nou marc de relació amb la Unió Europea és una bona ocasió per continuar avançant en aquesta direcció.
Però el futur econòmic del Principat no s’ha d’analitzar únicament des de la perspectiva de la seva relació amb les institucions europees. La seva posició geogràfica i els seus vincles històrics amb Espanya i França li permeten exercir un paper singular en l’articulació d’un espai econòmic pirinenc més connectat, dinàmic i competitiu.
El veritable potencial de l’Acord d’associació estarà en la seva capacitat per transformar la proximitat geogràfica en cooperació efectiva, la cooperació en oportunitats econòmiques, i aquestes oportunitats, en benestar per a les persones i els territoris.
Article publicat a Expansión el 12.11.26