Els qui tinguin fills petits (i més d’un adult fan de les pel·lícules de Pixar) segurament deuen haver anat a veure la ja cinquena part de la saga Toy Story, acabada d’estrenar, en la qual Buzz Lightyear torna a repetir la seva emblemàtica «fins a l’infinit i més enllà!». Sembla l’eslògan dels mercats financers, en pujada permanent, impertèrrits davant qualsevol eventualitat. Aquest trimestre la culminació ha estat, de ben segur, la sortida a borsa de SpaceX. És difícil distingir entre la lectura del fullet de l’emissió i la d’un còmic de ciència ficció. Centres de dades en òrbita, viatges espacials, colònies a Mart, explotació de mines en asteroides… S’ha de reconèixer que d’ambició no en falta. El que és realment estratosfèric són les valoracions a què es va col·locar l’OPV. Però si al comandament de la nau hi ha el capità Elon Musk, el primer bilionari del planeta, tot és possible. Ja ho veurem. O no, perquè probablement va per llarg.
Tot això no deixa de ser una anècdota. Però a un servidor li sembla que és reflex d’uns mercats financers instal·lats en l’eufòria des de fa massa temps. No pas perquè hi hagi problemes greus en els fonamentals. La macro continua robusta (sobretot als EUA), en plena ocupació gairebé arreu, i tot reforçat en alguns llocs per estímuls fiscals i per fortes inversions en infraestructures que haurien de ser estructurals. S’està invertint (sense control) en centres de dades, i s’haurà d’invertir en l’electrificació de l’economia (a Europa sí o sí, per assegurar la independència energètica), en defensa o en automatització (no hi ha altre remei, la població envelleix). Els resultats empresarials (un cop més, sobretot als EUA) van com una seda. I els esdeveniments geopolítics es demostren estèrils. Ni la imposició d’aranzels ara fa un any, ni el tancament de l’estret d’Ormuz durant mesos han tingut de moment cap impacte macro seriós. A més, el petroli ha caigut en picat, contràriament a l’opinió de tots els experts, que pronosticaven que es mantindria elevat durant almenys un any i mig un cop es restablís la normalitat. Tot i que de normalitat, res de res. Hi passen un terç dels vaixells d’abans, i de tant en tant se’ls escapa algun míssil, a una i altra part. Però tant li fa. El preu del cru s’ha desplomat i la realitat és que la inflació s’hauria de moderar i els bancs centrals no haurien de donar més voltes a la qüestió d’apujar els tipus. Això sí que sol ser un obstacle seriós per als mercats.
Però SpaceX, dèiem, és el reflex d’una cosa diferent. Molts actius financers estan dominats ara pel retail (petit inversor), i semblen comportar-se per impulsos. L’èxit de la sortida a borsa de la companyia de Musk es deu, en gran part, a les hordes de fans que segueixen cegament el visionari americà. Aquestes mateixes hordes (no sé si les mateixes, vaja, però sí unes de semblants) compraven bitcoins no fa pas tant (-50% des de màxims). Després va ser l’or. Ara semiconductors (a Corea del Sud, Hynix va pujar un 225% només el segon trimestre gràcies al minorista domèstic). D’oca en oca i tiro perquè em toca.
No es pretén discutir si comprar bitcoins, or o semiconductors és una bona idea o no. Es pretén insistir en què, encara que els fonamentals siguin boníssims, l’entusiasme, en dosis excessives, no ho és mai. La part positiva és que els mercats financers s’han bifurcat com feia temps que no ho vèiem. El que queda sota el paraigua de la narrativa que ha capturat l’atenció dels inversors (ara la IA) s’aprecia massivament. La resta pateix d’allò més, amb raó o sense. L’oportunitat rau, al nostre entendre, en aquest «la resta». No és que haguem de comprar el que no funciona, només perquè no funciona. Això és una recepta per al desastre. Per cal mirar amb molta atenció el que no funciona. Una bona inversió no és només una bona idea. És una bona idea a un preu correcte. Aquesta segona part costa moltíssim més de trobar-la allà on tots estan comprant que on tots estan venent, per definició. Tret que siguis l’Elon, és clar.
Article publicat al Diari d’Andorra el 07.07.2026