Agustí Franch i Juan Pablo Geretto guanyen el Premi Creand de Teatre, i Carles Jardí i Pinyol, el de Poesia a la Nit Literària
Agustí Franc i Juan Pablo Geretto, en coautoria, han guanyat el premi Creand de Teatre que s’ha atorgat en el marc de la Nit Literària del Cercle de les Arts i de les Lletres. Per altra banda, Carles Jardí i Pinyol ha rebut el Premi Creand de Poesia. Els guardons, dotats per Creand Crèdit Andorrà amb 3.500 euros cadascun, han estat escollits entre les set obres presentades a la categoria de teatre i les onze, a la de poesia.
‘Tornada a Paratge de Sant Pere’ és el títol que porta l’obra escrita conjuntament per Franc i Geretto. És una peça teatral que explica el retrobament del Santi amb la seva mare, al poble on va néixer, el dia de Sant Pere. El protagonista feia molts anys que no tornava al poble per aquesta festivitat en la qual es recorda als que ja no hi són i s’acomiada als que han mort durant el darrer any. “Això ens serveix per parlar de qui som, dels rituals, de la importància del llegat, del perdó, la redempció, i de com ens influeix la infància i l’educació que vivim durant els primers anys, al llarg de tota la vida”, expliquen els autors.
Per la seva part, Carles Jardí i Pinyol explica que en la seva obra, que porta per títol ‘Ruralia, de llavors i d’ara’, fa una poesia humil i pròxima que descriu un sentiment de pertinença a l’entorn rural. Un entorn que l’autor mateix afirma que “l’estem fent canviar a marxes forçades, ja que el desequilibri humà i climàtic és evident”. Jardí explica que la primera part del llibre mostra un format de diari que passa per les estacions de l’any. En la segona part juga amb la combinació dels sentiments relacionats amb el desamor, que segons ell apunta “es pot interpretar des de l’enfoc cap a la dona estimada però també cap al poble, la vila, el món rural…”. L’obra continua amb la descripció de sentiments sobre com la vida viu i surt dels poemes, molts d’ells relacionats amb el pas del temps i la visió de la mort, i acaba amb un colofó que vol donar peu a “seguir la vida, malgrat tot, amb més sentit d’esperança, valorant la contemplació i la interiorització”, clou l’autor.
