Joan Carles González guanya el Premi Grandalla de Poesia de Creand Crèdit Andorrà a la Nit Literària
Joan Carles González ha guanyat el Premi Grandalla de Poesia Creand Crèdit Andorrà que s’ha atorgat en el marc de la Nit Literària del Cercle de les Arts i de les Lletres. Per la seva banda, Juan Manuel Casero s’ha endut l’accèssit del Premi de Teatre 50è Aniversari Creand Crèdit Andorrà. Els guardons, dotats per Creand Crèdit Andorrà amb 3.500 euros i 1.500 euros, respectivament, han estat escollits entre les set obres presentades a la categoria de poesia i les cinc, a la de teatre.
A ‘Camille Claudel a les portes d’un infern de Rodin’, González analitza certs aspectes de la sentimentalitat de l’edat madura a través d’una translació del seu jo fins al jo de l’escultora francesa més representativa del seu temps. L’autor explica que “decantada, humiliada i anorreada, va patir la incomprensió d’un món que la va considerar menor davant de les figures masculines que l’envoltaven. Salvant les diferències temporals, qualsevol de nosaltres, avui dia, pot veure’s també alienat professionalment si no entra en els marges que una societat com la que vivim, tan homogeneïtzadora i mercantilista, marca com acceptables”. González en aquest poemari vol també fer un homenatge a les dones creadores que, per la seva condició de gènere, no van ser tan reconegudes com es mereixien.
González va néixer a Mataró (Barcelona) l’any 1963. És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Després d’uns anys dedicat a la performance, va decantar la seva creativitat cap a la poesia. Fruit d’això ha estat l’obtenció de nombrosos premis literaris arreu de les terres de parla catalana i alguns a la resta de l’estat espanyol. Té publicats més d’una trentena de llibres.
Juan Manuel Casero, el guanyador de l’accèssit de teatre, explica que la seva obra, que porta per títol ‘Ab- rha – kha-dab-rha’, és una comèdia amb fantasmes. “És la història d’una senyora que, sabent-se guanyadora d’un dècim de loteria, morta d’alegria cau rodona, amb la mala sort de no explicar a ningú on es el número premiat. I l’única manera de trobar-los és contactant amb el seu esperit”, explica l’autor. Aquest text neix de la seva necessitat de treballar diferents gèneres. Es defineix com un autor avesat al drama que treballa ara la comèdia, d’una forma senzilla, amb el record present de les comèdies que havia llegit sempre a casa: Jardiel, Neville, Tono, Mihura, Muñoz Seca i el que ell denomina com la ‘Generació simpàtica del 27’.
Com a dramaturg, l’andorrà Casero ha escrit textos molt funcionals i encàrrecs concrets com ‘Aquí Ràdio Andorra’, ‘Temps era Temps’ o escenes concretes de ‘Turistes i Banyistes’. D’altra banda, ha fet l’arranjament de textos d’altres autors per a la seva posterior posada en escena. “Però també he escrit de manera més passional, coses que mai es posaran en escena i que queden en un calaix amagades. De sobte, algunes d’aquestes peces surten al món exterior, com ho ha fet aquesta obra”, conclou Casero.
