No hi ha cap setmana que una família no em traslladi la seva inquietud davant l’augment de les despeses derivades de l’edat. En general, aquesta preocupació la traslladen els membres més grans de la família, que són els que han de fer front en l’actualitat o en un futur pròxim a aquestes despeses que, en la majoria dels casos, no es veuen reduïdes en edats avançades i potser no sempre se n’és conscient en les estimacions de planificació.
Ningú no és aliè al fet que l’esperança de vida continua una tendència a l’alça i les previsions indiquen que aquest patró continuarà. Òbviament, això sempre és una gran notícia, tots volem viure més anys i en millors condicions. Gràcies als avenços mèdics, la millora en les condicions de vida i una preocupació creixent de la societat per la cura de la salut aquests objectius s’estan aconseguint. Tot i això, no es tracta només de viure més i millor, sinó també de fer-ho amb una bona salut financera. La longevitat transforma profundament les dinàmiques econòmiques, socials i individuals, i tant els governs com les famílies han d’abordar aquestes noves realitats.
D’una banda, els estats fa anys que es plantegen com fer front a aquesta nova realitat social, en què els anys de jubilació igualen o superen els anys treballats. El retard de l’edat de jubilació o les noves fórmules flexibles per accedir-hi són algunes de les mesures adoptades a Espanya per intentar esmorteir els costos derivats d’aquestes noves situacions. El manteniment de l’estat del benestar en tots els vessants exigeix en aquest moment el replantejament dels models tradicionals.
D’altra banda, les famílies també estan cridades a replantejar-se els esquemes de planificació tradicionals. Ja hem comentat l’augment temporal del període de jubilació, però cal sumar-hi el fet que els descendents —moltes vegades no emancipats quan arriba la jubilació— depenen més temps dels seus progenitors a causa del retard en l’edat a l’hora de formar famílies. Aquestes realitats exigeixen estar més preparats que les generacions prèvies per fer front a possibles imprevistos i despeses derivades de l’edat.
Per a la consecució d’aquests objectius serà fonamental disposar d’estratègies de planificació i inversió que garanteixin la preservació del patrimoni, així com la capacitat de generació de rendibilitat per fer front als anys en què els ingressos es veuran previsiblement reduïts. Per això, caldrà avaluar la distribució actual del patrimoni per determinar si està alineat amb els objectius a aconseguir.
Per a l’avaluació de la realitat present i la planificació a futur, la diferència la marcarà el fet de tenir el suport de professionals qualificats que avaluïn les mesures necessàries que cal adoptar vinculades als diversos escenaris en què es podria trobar aquesta família, garantint així que els recursos disponibles siguin suficients durant més temps.
Aquest estudi i previsió no s’ha de fer exclusivament en edats avançades, més aviat tot el contrari. Les futures generacions hauran d’aprendre de les situacions actuals i treballar en la planificació tenint en compte la variable de la longevitat. Educar els més joves perquè sàpiguen gestionar un patrimoni que garanteixi un nivell de vida sostenible durant períodes més llargs resultarà vital per afrontar la longevitat i els imprevistos que hi estan associats.
Tampoc no és aliè a aquesta realitat el mercat, el qual també s’està orientant a la longevitat, almenys de dues maneres. D’una banda, oferint productes orientats a la cobertura de les necessitats futures, com ara les fórmules d’assegurances d’estalvi o rendes vitalícies que complementin en un futur la pensió pública. De l’altra, fomentant la inversió en aquells actius que seran previsiblement demandats per les persones més longeves; així, tenim la inversió en serveis de cures o residències s’ha vist incrementada els darrers anys.
En definitiva, hi ha una necessitat urgent de fer canvis en la planificació dels individus, de les famílies i de la mateixa societat per adaptar els patrimonis al sosteniment del nivell de vida durant un període de temps molt més extens.
Citywire 03.04.2025