En un món cada vegada més connectat, parlar de tecnologia va molt més enllà de conceptes com innovació, immediatesa o comoditat. Significa també prendre consciència de l’impacte que generen els nostres hàbits digitals, cada cop més freqüents, més intensos i, gairebé, més necessaris.
La nostra realitat, com a individus i com a membres de la comunitat, queda íntimament lligada al funcionament operatiu de plataformes tecnològiques: tràmits amb l’administració, gestions bancàries, dir ‘bon dia’ a la família, ensenyar les fotos de l’últim destí de vacances o resoldre tota mena de dubtes gràcies a la intel·ligència artificial… I aquesta realitat comporta unes conseqüències en les persones i en l’organització social però també des del punt de vista ambiental.
Com dèiem, la digitalització ha transformat la manera com treballem, consumim, estudiem i ens relacionem. Tanmateix, al darrere hi ha un impacte real: centres de dades que consumeixen energia, dispositius electrònics que requereixen recursos naturals cada cop més buscats –les terres rares els sonen?–, plataformes que promouen el consum de tot, sistemes algorítmics que poden alterar la nostra capacitat de decisió. Per això, el repte ja no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor.
I això precisament és el que persegueix el concepte de digital responsable i sostenible: utilitzar la tecnologia de manera eficient, ètica i conscient per reduir-ne els efectes negatius i potenciar-ne els beneficis col·lectius.
La digitalització responsable suposa una visió centrada en la millora orientada a reduir la petjada ambiental, social i econòmica de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al llarg del seu cicle de vida. Això es tradueix, per exemple, a pensar en el consum energètic dels dispositius, quanta aigua necessiten els grans servidors de dades o com es gestionen els residus electrònics. Des d’aquesta perspectiva, la responsabilitat digital implica la gestió dels impactes ambientals que provoca (el que en anglès es coneix com a green IT).
Això no obstant, els serveis tecnològics i digitals també han de ser accessibles, perquè qualsevol persona pugui utilitzar-los amb independència de la seva edat, de les seves capacitats o del lloc on visqui; han de ser ètics, amb principis i valors que posin el ciutadà al centre, i han de de garantir la seguretat dels usuaris, en termes de privadesa, protecció i transparència (en anglès, l’IT for green).
És des d’aquesta doble perspectiva que ciutadans, institucions i empreses hem d’aprendre a tenir, promoure i exigir una relació més sana amb la tecnologia, tenint en compte que la digitalització responsable es construeix a partir de cinc eixos estratègics:
- limitar el consum excessiu de recursos naturals (energia i aigua, principalment) i minimitzar la generació de residus;
- garantir que sigui inclusiva, accessible i sostenible financerament. És a dir, útil, utilitzable i utilitzada.
- introduir-hi el component ètic, amb regulació i garanties legals de protecció a l’usuari
- vetllar per la resiliència i la continuïtat dels serveis
- afavorir nous comportaments i valors, davant riscos com el ciberassetjament o la desinformació.
La responsabilitat digital ens situa, doncs, davant un enfocament més general i holístic que busca abraçar tres dimensions: crear valor econòmic, social i ambiental; reduir l’impacte econòmic, social i ambiental de la digitalització, i aprofitar la tecnologia per a la millora econòmica, social i ambiental dels processos de digitalització.
Article publicat al Diari d’Andorra el 14.10.2026
