Gairebé m’ennuego amb un polvoró al sopar de la nit de Nadal quan el meu cosí, de només 17 anys, em va dir que volia començar a invertir i em va demanar com podia fer-se ric. Uns minuts i uns quants copets a l’esquena després, vaig començar a pensar com podia explicar-l’hi a una persona que vol començar a crear el seu patrimoni.
Primer de tot, cal analitzar quin tipus d’inversor és cadascun. No invertiran de la mateixa manera ‑o almenys no ho haurien de fer‑ el meu cosí petit i el meu oncle de 55 anys, ja que l’horitzó temporal de tots dos és molt diferent. També ho pot ser l’objectiu de cadascú: per exemple, pots invertir per comprar un bé immoble o bé per generar rendes futures que et permetin anar més desfogat en el moment de la jubilació. En definitiva, es tracta de posar a treballar els teus diners per obtenir guanys en un moment determinat.
Vist el futur incert de les pensions, pensem en la jubilació com a objectiu. Com més a prop ets de l’objectiu, més cautes han de ser les inversions. Hi ha diverses etapes que venen determinades pel rang d’edat.
Un inversor jove, de fins a 35-40 anys, està en el moment ideal per començar a desenvolupar una pauta constant d’estalvi. No s’ha de deixar per a més endavant, ja que és en aquesta etapa que pot assumir més riscos en les seves inversions. L’assignació d’actius mai no serà tan agressiva com en els anys inicials, i es pot permetre l’elevada volatilitat de la renda variable, i fins i tot assumir pèrdues a curt termini que es recuperin en els anys següents. Una rigorosa selecció de companyies de qualitat amb ingressos estables i independents del cicle econòmic podria ajudar a evitar o disminuir possibles caigudes a les borses.
Passats els 40 anys, aquest inversor haurà avançat laboralment i es trobarà amb uns ingressos més elevats i estables. Fins i tot tindrà unes càrregues hipotecàries inferiors o, en el cas dels més afortunats, inexistents, per la qual cosa podrà dedicar més capital a l’estalvi. Amb una perspectiva de 25-30 anys encara, pot mantenir una cartera on predomini la renda variable. No obstant això, caldrà incorporar a poc a poc altres classes d’actius més conservadors, com ara la renda fixa i certs productes alternatius, a mesura que s’apropi a l’edat daurada.
Finalment, un cop arribats la jubilació, començarem a poc a poc a fer servir el patrimoni generat al llarg de tota una vida de treball i estalvi. La preservació del capital és imperant en l’assignació d’actius, i les carteres haurien d’estar totalment invertides en productes de renda fixa i del mercat monetari. Tanmateix, és cert que cada vegada som més longeus, per la qual cosa es podria acceptar una petita assignació a renda variable que continuï proporcionant rendibilitats atractives i que s’haurà d’anar reduint a mesura que l’estat de salut ens obligui a destinar un capital cada vegada més gran a despeses mèdiques.
Les inversions per generar aquest patrimoni aniran en funció del coneixement financer, del perfil de l’inversor i del patrimoni de cadascú. Així que, pensant en el meu cosí, i atès que durant els primers anys el capital acumulat és insuficient per assegurar una diversificació correcta, element clau per disminuir riscos, una possibilitat òptima pot ser la inversió en vehicles d’inversió col·lectiva com els ETF i els fons. Dins d’aquesta darrera categoria hi ha, a més, fons que combinen instruments de renda fixa i variable, els pesos dels quals oscil·len en funció de diversos perfils de risc. Per a una persona sense coneixements, o simplement sense la gran quantitat de temps necessari per analitzar una sola companyia, pot ser el vehicle idoni per començar a poc a poc el camí cap a una jubilació més folgada.
Article publicat al Diari d’Andorra 17.01.2024