Invertir en un món fragmentat: reptes i oportunitats per als fons globals

Durant molts anys, invertir en diferents parts del món era una tasca relativament senzilla. Vivíem en una etapa en què la globalització ajudava al creixement econòmic, els mercats financers es movien de manera semblant i les inversions repartides entre els Estats Units, Europa i els països emergents solien oferir bons resultats sense gaires sobresalts. En aquest context, es deia que l’important no era tant en quin país s’invertia, sinó en quin sector. Els gestors de fons globals podien trobar oportunitats en diferents regions perquè el panorama econòmic era més estable i els riscos polítics més controlats.

Però aquest equilibri s’ha trencat. Avui vivim en un món més complex, on hi ha conflictes armats, tensions entre grans potències, guerres comercials i una desconfiança creixent entre països. La política internacional ha tornat a ser un factor clau per prendre decisions econòmiques i d’inversió. Això obliga els inversors i gestors de fons a repensar moltes idees que abans donaven per segures.

La pandèmia de 2020 va ser un moment clau que va mostrar com de fràgil era un món tan connectat. Les cadenes de subministrament es van interrompre i moltes empreses van haver de repensar on produïen i com ho feien. A això s’hi va sumar la invasió d’Ucraïna, que no només va canviar la manera com Europa obté la seva energia, sinó que també va provocar noves aliances, més inestabilitat a Europa de l’Est i augments importants en els preus del gas, el petroli i els aliments.

Aquests esdeveniments van accelerar un procés que podríem anomenar “desglobalització selectiva”. Avui, en decidir on invertir, no només es considera si un país té bon creixement econòmic, sinó també si és estable políticament, si compleix les lleis internacionals i si encaixa en un nou ordre mundial que encara s’està formant. Factors com són l’autonomia energètica, la seguretat tecnològica i la capacitat institucional d’un país pesen tant com les xifres econòmiques.

En aquest nou panorama, els fons que inverteixen a escala global ja no es poden limitar a seguir els índexs tradicionals ni a dividir les seves inversions segons les zones geogràfiques de sempre. A més de mirar les dades econòmiques, ara és essencial analitzar la solidesa de les institucions de cada país, el marc legal, el grau d’exposició a conflictes polítics i el paper a l’escenari internacional.

En aquest context, alguns països emergents estan guanyant protagonisme. Per exemple, l’Índia, Indonèsia, el Vietnam i Mèxic s’estan beneficiant d’un fenomen anomenat relocalització industrial. Moltes empreses volen dependre menys de la Xina i estan movent part de la producció a aquests països, que ofereixen costos competitius i regles més estables.

L’Amèrica Llatina també està despertant interès, especialment per la seva riquesa en recursos naturals necessaris per a la transició energètica, com ara liti, coure i níquel. Països com el Brasil, Xile o Perú es perceben com a més estables que altres economies emergents.

Europa, per la seva banda, s’enfronta a reptes importants: problemes polítics interns, alta dependència energètica i una recuperació econòmica que no avança al mateix ritme a tots els països. Això, però, no vol dir que s’hagi de deixar de banda en invertir. El que cal és una gestió més acurada, escollint bé en quins sectors i empreses posar els diners.

Enmig de tanta incertesa, creix l’interès per la inversió temàtica. Aquesta estratègia s’enfoca a les grans tendències globals, que van més enllà de les fronteres o dels cicles econòmics. Sectors com ara defensa, ciberseguretat, semiconductors, energies renovables, intel·ligència artificial, emmagatzematge de dades o hidrogen verd estan rebent cada cop més diners tant d’inversors institucionals com de particulars.

Les guerres i les tensions entre països han fet que sectors com defensa i tecnologia guanyin més importància. A més a més, la transició energètica, que abans era una qüestió ecològica, ara també és estratègica: els països volen ser autosuficients en energia.

Molts fons globals inclouen aquestes temàtiques a les seves carteres no com una moda del moment, sinó com apostes de llarg termini. Analitzar aquestes megatendències ajuda a construir carteres que puguin resistir els canvis i aprofitar les oportunitats del futur.

En un entorn tan canviant, estan guanyant terreny els fons flexibles, com són els multiactius dinàmics, els fons global macro o els de retorn absolut. Aquests productes no estan lligats a un índex fix, per la qual cosa es poden adaptar millor als canvis del mercat, ajustar riscos i diversificar de forma real.

Per a molts clients de banca privada, aquestes estratègies són útils per protegir el seu capital i mantenir una direcció clara fins i tot en temps de molta incertesa.

Durant molt de temps, les inversions passives —aquelles que simplement repliquen un índex— van funcionar molt bé. Però ara, amb tantes diferències entre regions, sectors i estils de gestió, la figura del gestor actiu torna a ser fonamental.

Avui cal experiència, anàlisi profunda i visió estratègica per anticipar els canvis i prendre decisions informades. No n’hi ha prou amb invertir de forma general; cal saber exactament on, per què i per quant de temps fer-ho.

Invertir globalment ja no es tracta només de repartir diners entre els Estats Units, Europa i Àsia. Ara es tracta d’entendre un nou ordre mundial en què la política, la tecnologia, la seguretat i la sostenibilitat estan marcant les regles del joc.

Els fons d’inversió continuen sent eines clau per invertir de manera global, però la seva selecció exigeix una mirada crítica i estratègica. La gestió s’ha d’enfocar no només a buscar rendibilitat, sinó també a construir carteres preparades per adaptar-se a un món canviant.

Tot i que el món estigui més dividit, les oportunitats continuen sent globals, sempre que sapiguem on mirar.

Cinco Días, 05/07/2025