Un viatge musical entre la tecnologia i l’essència humana
L’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino ha acollit aquest dissabte l’espectacle ‘Tecnologia i humanitat’ de la mà de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA), emparada pel Govern i Creand Fundació. El concert és una experiència musical que vol anar més enllà de l’escolta tradicional, segons la directora d’orquestra convidada Jhoanna Sierralta, i esdevenir una reflexió compartida entre intèrprets i públic sobre el paper de la tecnologia en la vida contemporània.
“El que busquem és una reflexió a través de totes les músiques que han marcat, d’alguna manera, la influència que la tecnologia ha tingut en la humanitat, fins i tot per a nosaltres mateixos com a músics”, explica Sierralta. La proposta s’articula com un recorregut sonor que parteix de la Serenata de Piotr Ílitx Txaikovski, que simbolitza un punt de partida on “encara no existia la tecnologia i hi havia una certa tranquil·litat”. A partir d’aquí, el concert evoluciona cap a obres que introdueixen nous llenguatges rítmics i estructurals.
En aquest sentit, la directora destaca especialment ‘Clapping Music’ de Steve Reich, que “representa la part primitiva de fer música amb el cos, abans fins i tot dels instruments, i també la idea d’irrupció”. “És com si la tecnologia hagués arribat per interrompre la humanitat, per a bé i per a mal, com un despertar”, defensa.
El programa continua amb compositors com Philip Glass o György Ligeti, que Sierralta vincula a estructures repetitives i mecàniques. “És música molt repetitiva que representa una mica les màquines, aquest moviment constant, gairebé industrial”, expressa, tot fent referència a la IA i el component mecànic de la robòtica.
Un altre dels eixos del concert és la mirada cap a la pandèmia, moment en què la tecnologia va ser essencial per mantenir la connexió humana amb dues peces confeccionades durant el confinament. “La tecnologia va ajudar moltíssim a mantenir-nos connectats. De fet, tenim una obra que es diu ‘Zoom’, inspirada en la mateixa aplicació, amb aquell moment frenètic de trucades i connexions constants”, explica.
Un cop fet aquest recorregut, Sierralta defensa un retorn final a l’origen. “Hem volgut acabar amb Txaikovski perquè, després de tota aquesta tecnologia i aquesta irrupció, sempre tornem a les nostres arrels, a la nostra intuïció”. “L’art és el que ens mantindrà sempre connectats amb el que és humà. Per molta intel·ligència artificial que hi hagi, nosaltres sempre estarem a l’escenari fent música en directe”, ha sintetitzat.
