En el nostre darrer informe trimestral, assenyalem que el creixement econòmic dels EUA dependria en gran manera de la magnitud i la seqüència de les polítiques de la nova administració. Els aranzels i el DOGE (Departament d’Eficiència Governamental) han centrat l’atenció durant el primer trimestre i han despertat preocupacions per un creixement més lent. Mentrestant, a l’altra banda de l’Atlàntic, el paquet fiscal d’Alemanya ha augmentat les esperances que la primera economia d’Europa surti de la crisi.
Trump no ha perdut el temps i s’ha embarcat en una ferotge guerra comercial durant els primers mesos del seu mandat. S’espera que els aranzels nord-americans sobre els béns importats restableixin un terreny de joc equitatiu per als EUA i, alhora, augmentin els ingressos fiscals i incentivin la relocalització per protegir les indústries nacionals. Tot i això, l’abast i la durada d’aquests aranzels i les represàlies dels països seleccionats han creat un entorn d’incertesa que probablement pesarà sobre la inversió, els plans de contractació i la confiança dels consumidors, de manera que s’alentirà el creixement en el futur. De fet, les enquestes de consumidors i empreses han decebut a la baixa i les expectatives de creixement també s’han revisat a la baixa, mentre que les previsions d’inflació han pujat. L’augment de les retallades en la despesa pública, com ara la congelació de la contractació i els grans acomiadaments entre els treballadors públics, també ha agreujat el problema. Així i tot, de moment, no hi ha signes evidents de deteriorament a les dades reals, ja que s’han mantingut les xifres de llocs de treball. En definitiva, creiem que l’Administració dels EUA vol evitar una recessió, i no oblidem que els aranzels són també una eina de negociació; la seva magnitud s’anirà recalibrant a mesura que s’arribi a acords. A més, l’impacte negatiu d’aquestes polítiques es compensarà més endavant amb retallades de l’impost sobre la renda i desregulacions. Els aranzels i les retallades de la despesa pública van ser el primer pas perquè es van implementar a través d’ordres executives que no necessitaven l’aprovació del Congrés.
La frugalitat fiscal nord-americana contrasta amb el canvi notable en política fiscal que s’ha anunciat a Alemanya. El seu nou paquet fiscal injectarà centenars de milers de milions en fons addicionals a l’exèrcit i la infraestructura d’Alemanya i equival a la suma del pla Marshall i la despesa de la reunificació alemanya. Dissenyat per reactivar i rearmar Europa, l’impacte podria ser considerable. A això cal afegir que la resta d’Europa també intenta augmentar la despesa militar i que podríem veure una reducció dels preus del gas a partir d’un alto el foc entre Ucraïna i Rússia, el que podria conduir alo que una recuperació econòmica substancial. Tot i això, probablement no començarem a veure els efectes positius sobre el creixement fins a l’any 2026. A més, durant el primer trimestre, la pujada dels aranzels nord-americans s’ha centrat en Mèxic, el Canadà i la Xina, però afectarà Europa el segon trimestre. I encara que la magnitud final és incerta, segurament l’economia se’n ressentirà.
De moment, el nostre escenari base és que l’economia dels EUA es desaccelerarà, però no evolucionarà cap a una recessió. És probable que l’impacte negatiu dels aranzels continuï fins que hi hagi més claredat, però s’hauria de compensar amb polítiques més orientades al creixement en el futur. Pel que fa a Europa, el paquet fiscal alemany suposa sens dubte un canvi de paradigma, però aquest any no en veurem l’impacte i perquè tingui una repercussió més sostenible en el creixement europeu ha d’anar acompanyat de reformes estructurals per reduir les càrregues reguladores i millorar la seva competitivitat i la innovació. Per tant, almenys aquest any, encara veurem que els EUA creixen més ràpidament que Europa.
Tancament de redacció: 31 de març de 2025