Com en el conte de la nena que entra a casa dels óssos, els inversors creuen que l’economia no està ni massa freda ni massa calenta, i la inflació, ni massa forta ni massa fluixa. Així, els bancs centrals podran abaixar els tipus abans que es debiliti la macro, mentre els preus se segueixen moderant per si sols. Unes crispetes, i a gaudir de l’espectacle. Per a què pel·lícules de superherois? En aquesta, tots els actius financers volen que és una meravella. Les borses han tingut el millor primer trimestre des de fa un lustre i els diferencials de crèdit es contrauen. No són bons temps per ser prudent (el dolent de la funció). O potser sí?
Parlant d’herois, qui els escriu està de dol perquè n’ha perdut dos fa poc. A finals de novembre ens vam quedar sense Charlie Munger, fidel escuder de Warren Buffett i paradigma del sentit comú (de tot menys habitual; un es demana qui li va posar aquest nom) en això d’invertir. Defensava, entre moltes altres coses, que quan predomina l’entusiasme (actualment els indicadors surten del gràfic) es fa difícil trobar bons preus (ergo, bons retorns a mitjà i llarg termini). Fa pocs dies ens va deixar també Daniel Kahneman, l’únic psicòleg premi Nobel d’Economia (autor d’un dels meus llibres de capçalera, Thinking, fast and slow), que va demostrar que l’espècie humana està lluny de ser racional, com s’ensenyava (s’ensenya?) a la carrera d’Economia, i que el nostre cervell no està dissenyat per invertir bé. Ara domina la síndrome FOMO (fear of missing out), o la por de perdre’s les pujades, s’entenguin o no. Els actius financers s’han desconnectat de la realitat. Es revisen a la baixa els beneficis mentre pugen les borses, liderades per sectors cíclics, en anticipació de rebots macro. Es contrauen les primes de risc en renda fixa, i les emissions se sobresubscriuen com si s’hagués d’acabar el món, però Europa no creix, Japó i Anglaterra es van contraure l’últim trimestre, i dir que la Xina s’estanca és ser amable. Tampoc no serà per risc geopolític que toca brindar amb xampany.
En definitiva, només hi ha dues possibilitats: o la realitat va cap al que descompten els mercats, o els mercats van cap a la realitat. Pot ser que sigui la primera. L’economia americana continua sorprenent propis i forans, amb una fortalesa inusitada. La Xina sembla que agafa una mica d’impuls, i Europa algun dia millorarà (dits encreuats). La inflació, per mer efecte base, es va corregint –tot i que no a la velocitat desitjada. El mercat laboral –als EUA i gairebé a tot arreu– és d’allò més robust. El que desquadra en la narrativa goldilocks (tal com s’anomena aquest escenari, ‘rínxols d’or’ en anglès) és que no sembla gaire assenyat que els bancs centrals abaixin tipus a tota pressa. S’arriscarien a un rebot de la inflació, que esmicolaria la seva credibilitat, i es quedarien sense «munició» per quan arribin temps pitjors. Imaginem-nos que, malgrat tot, concatenen baixades de tipus: això ja ho descompten els preus actuals… Tanmateix, si al final és la segona possibilitat i els mercats financers són els que topen amb una realitat diferent de la que esperen, més d’un s’ennuegarà amb les crispetes. Els dolents sortiran ben parats, en aquesta pel·lícula. Sobretot quan ser prudent no significa no fer res i esperar que arribin tempestes.
No invertir res en renda variable pot arribar a ser una temeritat, també, si la inflació no recula. Ser prudent significa participar de les oportunitats (que sempre n’hi ha, en tots els actius, simplement toca ser una mica més selectius), i deixar espai per a les que puguin venir. Sobretot ara que ens paguen mentre esperem, sense haver d’assumir gaire risc. Als dolents d’aquesta pel·lícula tampoc no els va tan malament. Potser les seves carteres guanyen menys que les dels superherois, però dormen de cine. Si segueix l’alegria, millor. Si al final hi ha tempesta, podran pescar en aigües mogudes.
Ves que no sigui que els mercats financers actuals viuen en el conte equivocat. Tal vegada haurien de buscar el mirallet de la bella dorment, i preguntar qui és la més bonica de l’indret. Potser s’emportarien alguna sorpresa.
Tancament de redacció: 10 d’abril de 2024