Als EUA s’ha generalitzat la narrativa “rínxols d’or”. El creixement s’alenteix, però l’economia no entra en recessió; el mercat laboral es refreda, però continua sent fort, i la inflació continua baixant. En aquest context de aterratge suau, el banc central podrà retallar els tipus oficials en algun moment d’aquest any.
Hi ha diversos motius que expliquen la resistència de l’economia dels EUA. Els consumidors i les companyies han estat aïllats fins a cert punt de l’impacte de la pujada dels tipus d’interès. Quan els interessos estaven baixos, les persones que van comprar un habitatge van accedir a hipoteques a tipus fix a 30 anys i les companyies van renovar els préstecs. A més, els estímuls fiscals han donat un gran impuls als estalvis dels consumidors, i tres grans paquets de despesa en infraestructures, tecnologies netes i semiconductors també han afavorit la demanda. En últim lloc, com a exportadors d’energia, els EUA s’han beneficiat de la pujada dels preus del petroli. El fet que la inflació hagi continuat disminuint també es deu al creixement de la capacitat d’oferta. Les interrupcions de la cadena de subministrament que es van produir durant la pandèmia s’han solucionat, i la població activa ha crescut gràcies a una taxa d’activitat més gran i, sobretot, a un augment de la immigració.
Els bancs centrals han animat els mercats a adoptar aquest optimisme d’aterratge suau. Tot i la sorprenent pujada de la inflació durant el primer trimestre, la Reserva Federal es va mostrar notablement moderada en la seva darrera reunió i va mantenir el pla de baixar els tipus d’interès tres vegades. Ara bé, es podrà mantenir aquesta situació de “rínxols d’or”? L’opinió general és que sí. La mitjana de les previsions de creixement per als EUA és del 2,2% per al 2024, però la inflació ha retrocedit al 2,1% segons l’indicador preferit de la Reserva Federal, l’índex PCE (índex de despeses de consum personal). Ens costa de creure que la Reserva Federal sigui capaç de mantenir el seu objectiu de baixar els tipus tres vegades aquest any. Amb un mercat laboral tens i una inflació dels preus dels serveis que sembla rígida, creiem que aquest resultat continua sent improbable. L’única manera que passés això seria que l’economia entrés en recessió i la inflació caigués com a conseqüència.
Els factors que van afavorir el creixement en el passat s’estan esvaint. L’estalvi dels consumidors ha tornat gairebé als nivells anteriors a la pandèmia i ja no donarà suport a la despesa. En algun moment, els tipus més alts començaran a fer efecte a mesura que el deute es refinanci i les companyies renovin una gran part del seu deute durant el segon semestre a tipus molt més alts. La política fiscal ha esdevingut menys favorable. I tot i que els efectes de la caiguda del sector immobiliari comercial als EUA s’han contingut, això demostra que encara no hem vist l’efecte retardat d’uns tipus d’interès més alts.
La resta de països no estan en tan bona forma. El creixement a la zona euro va ser feble l’any passat, reflectint en part l’impacte d’una política monetària més restrictiva, i el PIB probablement va créixer un 0,1% el primer trimestre del 2024 després de l’estancament al quart trimestre del 2023. Tot i que les lectures del PMI per al bloc han mostrat una millora, l’índex continua en fase de contracció. A més, l’augment dels riscos geopolítics i la debilitat de la demanda mundial podrien continuar frenant el creixement, especialment a Alemanya. La revisió a l’alça del creixement del PIB japonès del quart trimestre indica que, al cap i a la fi, l’economia no estava en recessió tècnica, però la recuperació s’ha anat debilitant i la demanda interna ha caigut per tercer trimestre consecutiu. Finalment, la Xina està reduint el ritme de creixement abans del previst. El repunt posterior a la pandèmia ha estat mediocre, el mercat immobiliari està de capa caiguda i el pla d’incentius de Pequín no ha estat a l’altura.
El temps dirà si els bancs centrals aconsegueixen arribar a un escenari de “rínxols d’or”, però el cas és que el més difícil encara està per arribar, que depèn de si, quan i quant aconsegueixen retallar els tipus d’interès.
Tancament de redacció: 10 d’abril de 2024