El Banc del Japó (BoJ) ha estat la darrera autoritat monetària a abandonar els tipus d’interès negatius. També ha deixat de comprar ETF i ha desestimat el control de la corba de tipus. Després de 22 mesos d’inflació per sobre de l’objectiu del 2 % i amb un creixement salarial que s’acosta al 5 % per primer cop en 33 anys, el banc central confia haver vençut la deflació.
A mesura que el BoJ vagi retirant les seves polítiques monetàries ultralaxes, s’espera que la resta dels països desenvolupats es moguin en la direcció oposada en algun moment d’aquest any. Això vol dir que el ien pujarà? No necessàriament. El BoJ ha evitat pronunciar-se sobre possibles pujades d’interessos en el futur i ha insistit que mantindrà una postura acomodatícia mentre continua comprant la mateixa quantitat de bons de l’Estat al mes per mantenir els tipus a llarg termini sota control. El problema és que apujar els tipus massa de pressa comporta molts riscos. En primer lloc, la inflació podria remetre, i l’autoritat monetària no vol haver de recular i tornar a baixar els tipus. En segon lloc, a mesura que pugin els tipus d’interès, augmentaran els pagaments d’interessos de l’important deute públic, cosa que exercirà pressió sobre les finances públiques. Uns tipus més alts també suposaran un problema per als consumidors i les empreses, acostumats a tipus ultrabaixos.
I el que és més important, pel que fa al ien, continua havent-hi una gran diferència entre els tipus d’interès japonesos i els de la resta dels països desenvolupats. Aquesta diferència de tipus d’interès és la base del “carry trade” del ien. Als inversors els continuarà semblant interessant sol·licitar préstecs en iens, invertir aquest capital en divises de més gran rendiment i guanyar diners fàcilment. Així doncs, encara que no s’espera que el ien es depreciï gaire respecte als nivells actuals per temor a una intervenció per defensar la divisa, tampoc és probable que s’apreciï gaire fins que el BoJ no mostri una postura més agressiva.
Tancament de redacció: 10 d’abril de 2024