Per què s’està distanciant tant l’evolució del preu del gasoil de l’evolució del preu del petroli (preu del barril de Brent i del West Texas)? Aquesta qüestió no és gens trivial, ja que el que afecta la butxaca dels consumidors cada vegada que han de posar combustible és el preu del gasoil.
El marge de refinatge ha assolit màxims històrics i els futurs del gasoil a Europa cotitzen amb una prima rècord respecte del barril de Brent.
El marge de refinatge (conegut habitualment com a crack spread) és la diferència entre el cost del petroli cru (la matèria primera) i el valor de venda dels productes refinats que se n’obtenen (com ara el gasoil, la gasolina o el querosè). En termes senzills, és el benefici brut que obté una refineria per transformar un barril de cru en combustibles preparats per al consum.
Habitualment, en condicions de mercat estables, aquest marge sol oscil·lar entre els 3 i els 7 dòlars per barril. Tanmateix, els futurs del gasoil a Europa cotitzen amb una prima o un diferencial rècord que ha arribat a superar els 100 dòlars per barril per sobre del cru Brent.
Aquesta desconnexió històrica, en què el gasoil s’encareix dràsticament més de pressa que el mateix cru, es deu a un greu coll d’ampolla industrial i geopolític provocat per diversos factors estructurals:
El mercat pateix una escassetat física de refineries operatives capaces de satisfer la demanda europea. Els atacs amb drons a infraestructures clau del refinatge a Rússia i els bloquejos i les interrupcions logístiques prolongades derivats del conflicte a l’Orient Mitjà han retirat del mercat mundial milions de barrils diaris de capacitat de processament. Com que hi ha prou petroli cru però poques plantes operatives per processar-lo, el gasoil disponible ha esdevingut escàs i car.
Històricament, Europa depenia de la importació massiva de gasoil rus a baix cost gràcies a la proximitat i a la infraestructura d’oleoductes. Amb els vetos i les sancions comercials, la Unió Europea es veu obligada a buscar gasoil en mercats molt més llunyans, com ara els Estats Units, l’Índia o Corea del Sud. Això dispara els costos logístics i els nòlits del transport marítim, a més d’obligar Europa a competir directament en preu amb els compradors asiàtics.
Les reserves estratègiques de destil·lats a Occident es troben en mínims que no s’havien vist en més d’una dècada. El mercat de futurs cotitza amb un fort recàrrec per la por que la capacitat disponible no sigui suficient per cobrir les necessitats de calefacció i transport pesant durant els mesos més freds de l’any.
Davant l’encariment global de l’energia, els Estats Units han estudiat la possibilitat d’imposar prohibicions o límits a les seves pròpies exportacions de gasoil per protegir els preus interns. Com que el país nord-americà ha passat a cobrir més del 50 % de les necessitats d’importació de gasoil d’Europa, el simple temor d’un veto nord-americà ha afegit una prima de risc addicional als futurs del gasoil a Europa.
Aquest últim punt és decisiu per als actius financers: la inflació (a l’alça) és una realitat. Des de la perspectiva de la inflació, el gasoil consumit pels consumidors de la zona euro representa aproximadament l’1,5 % de la cistella de l’IPC. Dit d’una altra manera, si el preu del gasoil es dupliqués, l’IPC de la zona euro augmentaria molt ràpidament un 1,5 %. Els bancs centrals canvien el seu discurs en funció de l’evolució que esperen de la inflació i els actius financers reaccionen als canvis en els tipus d’interès.
El preu del petroli —i, en aquest cas, dels seus derivats, entre els quals hi ha el gasoil— és el que marca el camí; mai no havia estat tan important. Darrerament és un maldecap per als inversors. Tot i això, el mateix risc d’una inflació a l’alça, derivada del consum privat, pot ser alhora un fre per al preu del petroli, ja que la demanda ha demostrat ser una mica elàstica.
Als mercats en general els ha fet mal la pujada del preu del petroli i els seus derivats. Però podem acabar amb un bri d’esperança: es pot pensar que el fet que el preu del petroli sigui “allò que cal vigilar” podria frenar la pujada de la seva cotització. Caldrà trobar una solució.
Tancament de redacció: 9 d’octubre de 2026