Els tipus d’interès més alts afectaran el creixement?

Diversos factors han impulsat enguany l’augment global dels rendiments dels bons sobirans, una tendència que s’ha accelerat durant l’últim mes. La persistència de la inflació ha estat un dels principals factors impulsors, en gran part a causa de l’augment dels preus del petroli arran de la manca d’acord entre els Estats Units i l’Iran. Això ha portat els bancs centrals d’arreu del món a apujar els tipus d’interès i a adoptar una postura més restrictiva. El fort creixement econòmic també ha donat més marge d’actuació a les autoritats monetàries. Finalment, a mesura que els dèficits públics continuen augmentant de manera desmesurada, els inversors exigeixen rendiments més elevats per compensar l’increment del risc. França n’és l’exemple més clar, però actualment la majoria de països estan patint les conseqüències dels seus propis excessos de despesa pública. Analitzem cadascun d’aquests factors i considerem com podria evolucionar el creixement en el futur.

La inflació ha tornat a accelerar-se arreu del món, i la zona euro ha registrat l’augment més pronunciat entre les principals economies. Des d’un mínim de l’1,7% al gener, la inflació interanual va pujar fins al 3,8% al setembre, el nivell més alt dels darrers tres anys, i va superar les previsions de consens. Als Estats Units, l’augment ha estat menys pronunciat, però l’última dada publicada encara mostra un increment interanual dels preus del 3,4%. El principal factor que ho explica ha estat la guerra amb l’Iran, que s’ha allargat molt més del que es preveia inicialment, fet que augmenta el risc que la inflació es mantingui elevada durant més temps, ja que l’encariment de l’energia continua repercutint en el conjunt de l’economia.

Els bancs centrals van tenir poc marge de maniobra i van haver d’apujar els tipus d’interès el trimestre passat i adoptar una postura més restrictiva. Amb la inflació encara molt per sobre del seu objectiu del 2%, sense que es vegi clar quan acabarà la guerra i amb l’error de política monetària del 2022 encara molt present —quan van donar per fet que l’augment de la inflació posterior a la pandèmia seria transitori i van trigar a actuar—, els responsables de política monetària es van veure obligats a reaccionar. El problema és que la inflació està impulsada per un xoc d’oferta i no pas per un xoc de demanda, i augmentar els tipus d’interès no farà que el petroli flueixi més fàcilment a través de l’estret d’Ormuz.

Els consumidors estan notant clarament l’impacte de l’encariment de l’energia, però les dades en conjunt continuen apuntant a un entorn econòmic resilient ja que el creixement està recolzat per diversos factors estructurals. Un dels més importants és la ràpida expansió de la inversió vinculada a la intel·ligència artificial, que està impulsant la demanda de xips, infraestructura digital i centres de dades. Al mateix temps, la necessitat de modernitzar i ampliar la infraestructura elèctrica està creant una activitat significativa en el sector energètic, especialment a mesura que augmenta la demanda d’electricitat per part de les centres de dades. Un altre factor clau és l’augment de la despesa governamental en aeroespacial i defensa, ja que les preocupacions per la seguretat nacional continuen sent elevades, juntament amb els programes d’infraestructures públiques a gran escala.

De moment, aquests factors estructurals semblen estar en gran mesura al marge dels efectes de la inflació i dels tipus d’interès més elevats. Tanmateix, la qüestió clau és si un període prolongat de tipus d’interès elevats podria acabar passant factura. La inversió en intel·ligència artificial, cada vegada més finançada amb deute i, per tant, més sensible al cost del capital, podria alentir-se si els costos de finançament es mantenen elevats. De la mateixa manera, els governs es poden veure obligats a reduir els seus programes de despesa. Tot i que aquests factors de creixement són fonamentals per garantir la sobirania nacional, trobar l’equilibri adequat no serà fàcil si segueixen pujant els tipus d’interès.

_{Tancament de redacció: 9 d’octubre de 2026}