L’impost sobre successions i donacions fa anys que ocupa un lloc rellevant en el debat públic a Espanya, tant pel seu impacte en la fiscalitat de les famílies com per la seva configuració dins del sistema tributari. Amb el disseny actual, les comunitats autònomes tenen competències per regular determinats aspectes, com les reduccions en la base imposable, les bonificacions en la quota o l’escala de gravamen.
Aquest marc normatiu ha donat lloc a una aplicació de l’impost amb certes particularitats segons el territori, cosa que influeix en el resultat final de cada cas. En aquest context, l’anàlisi sol centrar-se en les transmissions més habituals, especialment aquelles que es produeixen entre els familiars directes, com els pares i els fills o entre els cònjuges, ja que són les més freqüents en la pràctica.
Tanmateix, hi ha altres situacions menys visibles, però cada vegada més freqüents, en què l’impacte fiscal pot ser substancialment més elevat. Ens referim a aquells escenaris en què els beneficiaris són parents col·laterals i, de manera particular, els nebots.
Des del punt de vista normatiu, els nebots s’enquadren en el denominat grup III de parentiu, juntament amb els germans entre altres familiars. Aquest grup ha estat tradicionalment subjecte a un tractament fiscal menys favorable: reduccions inferiors a les dels descendents directes, coeficients multiplicadors més elevats i, a la majoria dels territoris, absència de bonificacions significatives. El resultat és una tributació sensiblement més onerosa, que de vegades pot comprometre la viabilitat econòmica de la transmissió.
Aquest disseny respon a una concepció clàssica del sistema familiar, en què el patrimoni es transmet de forma lineal, de pares a fills. Sota aquest esquema, els nebots ocupaven un paper residual en la successió. No obstant això, la realitat social i demogràfica d’Espanya evolucionen amb rapidesa.
El descens de la natalitat, el creixement de llars sense descendència directa o la manca d’interès dels descendents per la continuïtat empresarial modifiquen els patrons de transmissió patrimonial. En aquest nou context, els nebots deixen de ser hereus excepcionals per convertir-se, en molts casos, en els destinataris naturals del patrimoni familiar. A més, no és infreqüent que aquests assumeixin un paper rellevant en la cura de familiars grans o en la continuïtat de determinats actius, tant personals com empresarials.
Davant aquestes situacions, algunes comunitats autònomes mostren sensibilitat i adapten la normativa.
És cert que en l’àmbit de l’empresa familiar la reducció ha estat extensiva als nebots en molts supòsits. La normativa de l’ISD preveu una reducció molt significativa —que pot assolir el 95% o fins i tot el 99% en funció de la comunitat autònoma— per a la transmissió de participacions empresarials, sempre que es compleixin determinats requisits relacionats amb l’activitat o el manteniment. Aquest enfocament introdueix un canvi en el sistema: el criteri determinant deixa de ser exclusivament el grau de parentiu i passa a ser la continuïtat econòmica.
Aquesta evolució cobra encara més rellevància davant dels recents canvis normatius. Diverses comunitats autònomes han aprovat bonificacions en la quota, en línia amb les que ja existeixen per a les successions de descendents directes, per als nebots. Entre elles es troben la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, les Balears o les Canàries, aquesta última amb una equiparació total per als parents inclosos en els grups més propers de parentiu. Es tracta d’una mesura que introdueix per primera vegada un alleujament fiscal directe i generalitzat per a aquest grup de parentiu.
No obstant això, més enllà d’aquest cas concret, la regla general continua sent que els nebots continuen suportant una càrrega fiscal més elevada que els familiars directes a la majoria de les comunitats autònomes. Per això, resulten especialment complexes aquelles situacions en què no concorren elements —com l’empresa familiar— que permetin aplicar reduccions rellevants.
En aquests escenaris, la planificació patrimonial adquireix una importància essencial. L’anticipació mitjançant donacions, la correcta estructuració dels actius o l’anàlisi de l’impacte territorial poden marcar diferències substancials en la factura fiscal final.
Per tot això, el paper de l’assessorament especialitzat resulta clau. La creixent complexitat de l’impost, unida a la diversitat normativa entre comunitats autònomes, exigeix un enfocament tècnic i estratègic que permeti adaptar cada cas a les diferents alternatives disponibles dins del marc legal.
Article publicat a Citywire el 8 de juny de 2026