La renovada força del sistema bancari andorrà
La banca andorrana es consolida com un dels motors econòmics del Principat. Ho havia estat històricament i ho continua sent ara, segons l’estudi publicat al gener a l’Andorran Banking Observatory de l’Associació de Bancs Andorrans sobre l’aportació del sector financer a l’economia del país.
Això no seria notícia si no hagués hagut de superar nombrosos reptes i obstacles: la crisi econòmica i financera del 2010, l’episodi crític de la BPA el 2015 –amb la percepció social que va originar en termes de confiança envers el conjunt del sistema financer andorrà–, els compromisos de transparència i cooperació internacional, que van enterrar la consideració de paradís fiscal i el secret bancari el 2016-2017, i la pandèmia de 2020-2021, amb les seves greus conseqüències sanitàries, econòmiques i socials. Molt en molt poc temps. Malgrat tot, la banca andorrana ha sabut adaptar-se i ha demostrat la seva resiliència. Ha sabut adaptar-se i obrir-se a noves oportunitats.
Aquest any serà clau per al futur del nostre país, amb les ja molt avançades negociacions per a la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea, al qual em referiré al final d’aquest article. I m’enorgulleix constatar –amb les dades de l’informe d’Andorran Banking que s’acaba de publicar– que el nostre sistema bancari torna a fer de pilar fonamental per al desenvolupament econòmic andorrà, tant per a particulars com per a empreses, i contribueix de manera decisiva a la construcció d’un sistema econòmic sostenible.
Només em referiré a algunes dades de l’informe, que corresponen a l’any 2022. El creixement del sector financer andorrà en els últims anys l’ha situat com el tercer sector privat que més aporta al PIB del país, més d’un 14%. El finançament domèstic concedit, globalment, equival a dues vegades el PIB d’Andorra. Els actius del sector bancari, en els últims cinc anys, han mantingut una tendència creixent. També han crescut els dipòsits dels clients i la inversió creditícia. La solvència i la liquiditat superen la mitjana europea. Malgrat el procés de concentració que ha viscut el sector, els llocs de treball s’han mantingut estables. La digitalització i els avenços tecnològics han estat essencials en l’evolució del sector bancari.
Aquestes són algunes de les excel·lents dades de l’informe. Ara cal parlar de les expectatives. I, en aquest sentit, estic convençut que l’acord d’associació amb la Unió Europea comportarà un altre avenç fonamental, perquè en aquest acord s’emmarcarà el nostre model econòmic i social. Només ens pot aportar bondats. Avui tenim les mateixes obligacions que el sector bancari de qualsevol país de la UE, però cap dels seus avantatges. L’acord, sobre el qual farà falta un consens polític global, no hauria de comportar només un debat polític, sinó l’assumpció, per part de tots, que ha de ser el marc sobre el qual pivotarà el model de país que volem per a la pròximes dècades. I entenc que s’ha de materialitzar des del consens polític i social.
Publicat a Diners – La Vanguardia 10.03.24