La banca privada, com a terme per identificar les entitats que ofereixen serveis financers a alts patrimonis, no es va familiaritzar al nostre país fins a principis del segle xxi, per anomenar les entitats que treballaven per ajudar clients d’un perfil determinat a trobar productes amb una bona combinació de rendibilitat i risc. Es tracta d’un model de servei bancari diferent del del segle anterior, quan el terme banca privada es limitava a contraposar-se al de banca pública, les entitats amb intervenció estatal. Això no obstant, és veritat que, paral·lelament, els grans bancs de dipòsits van crear seccions de banca privada per distingir-la de la resta de la banca comercial.
En definitiva, el concepte modern de banca privada té un recorregut força curt, però fructífer, a Espanya, un recorregut que s’ha anat consolidant fins a arribar al dia d’avui. Actualment viu un període d’efervescència, marcat per una professionalització que està impulsant una millora de l’estàndard general del sector.
De fet, el negoci d’alts patrimonis a Espanya creix any rere any i ja assoleix volums no gaire allunyats del 700.000 milions d’euros sota gestió. Aquest impuls deriva del creixement sostingut de l’economia, però també d’una millora en la relació de les entitats amb els seus clients.
L’interès del client i l’increment de la competència esdevenen dos elements clau per al creixement de la banca privada i també dels professionals. Cada cop estan més preparats i conscienciats de la necessitat d’oferir un servei més complet i que s’adeqüi a les expectatives generades. I, el que és més important, a les necessitats específiques de cada client.
És per això que el present i el futur de la banca privada a Espanya depenen de l’alta especialització i de la capacitat d’adaptació a l’entorn. Aquests factors s’acompanyen d’un aprenentatge continuat dels professionals. A més, en l’escenari actual, hi ha una necessitat creixent d’oferir un servei integral que inclogui assessorament, planificació patrimonial, fiscal, de control de riscos, i amb una atenció especial al relleu generacional. Aquesta és l’única manera de marcar la diferència i aportar un veritable valor afegit. Més enllà de ser un assessor d’inversions, es tracta d’oferir un servei més eficient, que proporcionarà un equip integrat d’experts que puguin oferir solucions d’una manera ràpida i coordinada.
Conèixer el context en què es treballa és fonamental per oferir qualitat i tenir una visió global, que inclou la part financera, la proximitat amb el client i el coneixement de les seves circumstàncies i perspectives.
D’altra banda, la indústria treballa per adaptar-se a aquests nous inputs que requereix el canvi generacional. D’aquí ve el paper creixent que està adquirint la branca de la psicologia del comportament financer. Sense conèixer bé els sentiments, les necessitats i les expectatives dels clients, serà impossible construir la millor estratègia per a cadascun d’ells.
La confiança entre banquer i client sempre ha estat la clau del bon funcionament en banca privada. Això no ha canviat, però sí que està desenvolupant un procés de transformació cap a una personalització del servei, l’accessibilitat i l’adaptació, per aconseguir construir una relació duradora a llarg termini. En aquest sentit, la banca privada també ha d’adquirir un paper d’acompanyament al client i de caràcter formatiu. És especialment important en un país com Espanya, on hi ha una tendència conservadora de l’estalvi, atès que els clients ja assumeixen els riscos en el seu rol d’empresaris, autònoms, etc.
L’increment de la competència obliga cada entitat i cada professional a ser capaços de generar noves idees de negoci. La innovació no es pot donar només en l’àmbit tecnològic, un factor fonamental per a les noves generacions i que ajuda a optimitzar el servei i a reduir processos, sinó també a l’hora d’oferir nous productes o serveis que distingeixin una entitat per sobre de les altres.
D’altra banda, és interessant analitzar com s’ha anat difuminant la línia entre la banca privada i la banca personal. Ja està gairebé desterrat el model clàssic de banca privada per a patrimonis per sobre del milió d’euros, en un escenari en què s’estan desenvolupant altres models com ara la gestió discrecional de carteres i l’assessorament, accessibles per a un rang més ampli de clients. Aquesta és una altra de les grans revolucions de la banca privada, que acabi sent capaç d’arribar a nous perfils.
Per acabar, les entitats de banca privada amb un enfocament global i amb presència internacional poden desenvolupar sinergies entre diferents mercats que enriqueixen l’oferta final al client.
En definitiva, el futur de la banca privada obliga a mantenir una veritable vocació de servei al client, cosa que, unida a l’experiència, l’esforç i la capacitat d’adaptació a l’entorn, continuarà sent fonamental per consolidar la professionalització de la indústria.
Publicat a Expansión 12.03.24
