25 anys de banca privada a Espanya: una història de transformació silenciosa

Heràclit, el filòsof grec presocràtic que va viure entre els segles vi i v aC a Efes (territori que actualment pertany a Turquia), conegut per la seva profunda reflexió sobre el canvi i la naturalesa del món, deia que «tot flueix, fins i tot la riquesa i el poder; la banca que es transforma en silenci és la que roman». Aquesta citació explica molt bé com, sovint, les transformacions estratègiques que es produeixen en el sector bancari tenen lloc d’una manera discreta i interna, abans de manifestar-se de cara a l’exterior.

Aquesta reflexió pot il·lustrar el que ha passat durant els últims 25 anys en la indústria de la banca privada a Espanya, que ha experimentat un procés de transformació, protagonitzat per la creixent professionalització del sector, tant de les entitats com dels mateixos banquers, i per l’increment global de la riquesa al nostre país, el PIB del qual ha crescut un 146% en aquest període corresponent al primer quart del segle xxi.

Aquest creixement ha estat ajudat per la consolidació dels grans grups bancaris, que han apostat decididament pel negoci de la banca privada, i pel desenvolupament d’entitats especialitzades en aquest segment de la indústria financera. Un altre factor que ha enfortit el sector ha estat l’arribada de nous actors internacionals i la penetració, sobretot en l’última dècada, de nadius digitals que, després d’haver crescut en l’àmbit del negoci retail, i fruit d’un procés d’evolució natural, ara comencen a adreçar-se a clients amb més patrimoni.

D’altra banda, el creixement del volum de negoci en banca privada ha estat considerable, especialment per l’augment de l’oferta de productes i serveis cada cop més especialitzats, la incorporació de serveis de planificació financera i fiscal, el desenvolupament de tecnologies que optimitzen el servei i redueixen riscos, i la creació de divisions específiques per atendre clients prèmium. També ha crescut la demanda de Family Office i serveis relacionats amb el relleu generacional en els grups familiars amb grans patrimonis per gestionar amb professionalitat.

A l’altre costat de la balança cal destacar que en els últims anys també s’han incrementat els requisits regulatoris, que, a més, són cada vegada més estrictes, cosa que ha portat a una concentració en el mercat. Les entitats amb menys volum de negoci s’han vist pressionades a integrar-se en altres grups més forts per tal d’assegurar la seva supervivència en la indústria. En aquest escenari, la clau de l’èxit en l’evolució de la banca privada rau en el fet que entitats i professionals hem entès la necessitat d’avançar cap a un enfocament integral en el servei que oferim als clients. És una manera de treballar que va molt més enllà de la simple gestió del patrimoni i inclou la planificació fiscal, successòria i fins i tot amb un enfocament filantròpic. I això ha permès a les entitats diferenciar-se i generar un valor afegit als seus clients.

De cara als pròxims 25 anys —o almenys pensant en un horitzó més curt de 5 o 10 anys—, el context d’incertesa prolongada i l’esmentada exigència regulatòria que s’ha instal·lat en la indústria obligaran les entitats a aprofundir en la recerca de sinergies. Aquestes sinergies permetran que les entitats tinguin la mida suficient per oferir economies d’escala i optimitzar la rendibilitat que fa viable qualsevol negoci en l’àmbit de la banca privada. En aquest procés, el desenvolupament tecnològic tindrà un paper clau i assegurarà que les integracions no sols complementin els negocis existents, sinó que els enforteixin.

L’especialització, que ha estat un dels pilars de la banca privada en el primer quart de segle, ha esdevingut un imperatiu per a qualsevol entitat que vulgui prosperar. Els clients de banca privada busquen solucions financeres personalitzades, que s’ajustin als seus interessos, necessitats i conviccions. Aquesta especialització està directament vinculada a la personalització del servei, que s’aconsegueix mantenint aquest contacte i aquesta confiança, i tot combinat amb la tecnologia que agilitza processos i millora l’eficiència. Aquesta proximitat humana, tan fonamental, és un dels elements que s’ha mantingut intacte durant els últims vint-i-cinc anys.

Els anys vinents serà crucial entendre com el traspàs de la riquesa entre generacions més joves, nascudes en un context completament diferent i amb uns estímuls i una manera de veure la vida també molt diferents, influirà en la seva interacció amb les institucions financeres. Són noves generacions que tenen uns altres valors i unes altres expectatives davant la vida, i això exigirà una adaptació dels models de negoci. La planificació patrimonial haurà d’integrar objectius a llarg termini que reflecteixin aquests noves necessitats, ja siguin les segones o terceres generacions d’aquests grans grups familiars, o altres nous clients joves, amb patrimonis elevats però amb un perfil d’inversió molt diferent del tradicional

Per continuar escrivint nous capítols d’aquesta història de transformació, la banca privada ha de combinar l’excel·lència en la gestió financera amb una acurada selecció d’oportunitats d’inversió; ha de saber gestionar adequadament els factors psicològics que afecten els inversors, i ha d’entendre els nous paradigmes que emergeixen diàriament en els mercats. Tot plegat, sense creuar una línia vermella fonamental en el servei: preservar, en qualsevol escenari, la plena confiança del client.

Article publicat a FundsPeople el 13.03.26