La fiscalitat dels actius digitals a Andorra: el criteri de l’Administració tributària

Andorra ha viscut un creixement notable en la contractació de serveis relacionats amb actius digitals, i les entitats financeres del país s’hi han anat adaptant.

Aquesta realitat va trobar un primer marc de referència amb la Llei 24/2022, de 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain, norma que reconeix jurídicament aquests actius i regula el règim de les entitats que hi operen. La seva disposició addicional segona estableix un règim tributari propi per als actius digitals: preveu el mètode FIFO (es venen els actius que es varen comprar primer) i el moment d’imputació del guany en els intercanvis i, molt rellevant, un coeficient reductor del 25 % anual per cada any de permanència a partir del segon any, sempre que l’actiu no s’hagi canviat per diner fiat ni per altres actius digitals i l’import obtingut s’hagi reinvertit íntegrament en actius situats a Andorra.

Tot i això, el Departament de Tributs i de Fronteres (DTF) ha fixat criteri mitjançant diverses consultes tributàries vinculants emeses durant el 2025 —CV0337-2025 i CV0343-2025, en matèria de l’IRPF, i CV0355-2025, en matèria de l’IGI—, que conclouen que la Llei 24/2022 no deroga ni modifica la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’IRPF. En conseqüència, cap de les especialitats previstes en la disposició addicional segona —ni el mètode de valoració ni, sobretot, el coeficient reductor— és aplicable avui dia. El guany o la pèrdua de capital derivat de la transmissió d’actius digitals es determina, doncs, per la diferència entre el valor d’adquisició i el valor de transmissió, sense cap reducció per permanència ni per reinversió. Així mateix, es podrà utilitzar qualsevol mètode de valoració generalment acceptat, com ara el cost mitjà ponderat o el LIFO (es venen els actius adquirits en darrer lloc), sempre que el criteri escollit es mantingui fins a la transmissió total dels actius de la mateixa classe.

Aquest criteri es fonamenta principalment en l’article 8 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (LBOT), que exigeix que qualsevol llei que modifiqui normes tributàries ho faci de manera expressa, amb relació completa de les normes derogades. La  Llei 24/2022 no compleix aquest requisit, i l’Administració entén que les seves previsions fiscals no s’apliquen i que continua sent vàlid el règim general de l’IRPF, d’acord amb els principis de generalitat, igualtat i capacitat econòmica de l’article 3 de la LBOT.

Des d’una perspectiva jurídica, aquesta interpretació és coherent amb el principi de reserva de llei tributària i amb l’exigència de tipicitat: només una llei que reguli expressament els aspectes fiscals pot crear, modificar o suprimir obligacions tributàries, i la Llei 24/2022 és, en essència, una norma sectorial. Es tracta d’una lectura tècnicament defensable, encara que comporti que els incentius que semblava voler introduir el legislador —singularment, la reducció anyal per permanència i reinversió a Andorra— quedin, de moment, sense efecte pràctic, i obri un debat legítim sobre la conveniència d’incorporar-los expressament en l’IRPF.

La qualificació de la renda depèn també del tipus d’activitat. En operacions ocasionals d’un particular, el guany constitueix un guany de capital integrat a la base de l’estalvi, amb un mínim exempt de 3.000 euros (article 37 de l’IRPF), i tributa al tipus general del 10 % (article 43). Quan l’activitat és habitual o professional —mineria, prestació de serveis o compravenda recurrent amb finalitat empresarial—, la renda es qualifica de rendiment d’activitat econòmica, integrat a la base general, amb el mínim personal exempt de 24.000 euros (article 35) i el mateix tipus del 10 %.

Quant a la imposició indirecta, la CV0355-2025 conclou que els serveis de plataforma de compravenda, custòdia i administració, i execució d’ordres d’actius digitals per compte de tercers no tenen la consideració de «serveis financers» a l’efecte de l’IGI —atesa la definició d’entitats operatives del sistema financer de la Llei 35/2018— i resten subjectes al tipus general de l’IGI, del 4,5 %.

En resum, els guanys obtinguts dels actius digitals tributen segons les regles generals de l’IRPF, al tipus del 10 %, sense coeficient reductor, i els serveis prestats per entitats no financeres tributen a l’IGI general del 4,5 %.

Finalment, la Llei 26/2025, d’11 de desembre, de modificació de la Llei 19/2016, de 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, amb efectes des de l’1 de gener de 2026, ha inclòs els productes monetaris electrònics i els actius digitals dins l’abast de la informació que cal facilitar a les jurisdiccions adherides.

Article publicat al Diari d’Andorra, 17.09.26