L’impacte d’El Niño a Amèrica Llatina durant 2026-2027

L’OMM (Organització Mundial Meteorològica) va elevar al 90 % la probabilitat que el fenomen conegut com El Niño es mantingui actiu fins a finals del 2026, i la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica) dona una probabilitat del 96 % de persistència fins al febrer del 2027. El que és rellevant per a la lectura macro no és només l’alta probabilitat de l’esdeveniment, sinó el context en què arriba. És interessant analitzar-ho juntament amb la pressió que ja venia exercint el xoc energètic i de fertilitzants derivat del conflicte a l’Orient Mitjà, no com un sol factor aïllat.

Quant a aquest tipus de fenòmens naturals, El Niño i La Niña són les dues fases oposades d’un mateix cicle climàtic natural, conegut com ENSO, que es repeteix de manera irregular cada 2 a 7 anys i sol durar entre 9 i 12 mesos. El Niño passa quan les aigües superficials del Pacífic equatorial s’escalfen per sobre del que és normal, fet que debilita els vents alisis i típicament porta més pluges a la costa oest de Sud-amèrica i sequeres a Centreamèrica, el sud d’Àsia i el sud d’Àfrica. La Niña és el procés invers, un refredament d’aquestes mateixes aigües, i generalment inverteix el patró: més pluges al sud-est asiàtic i a Austràlia, i condicions més seques a bona part de Sud-amèrica. Cap dels dos no és un esdeveniment excepcional; són part del comportament habitual del clima global, encara que la seva intensitat varia força d’un cicle a un altre.

El fenomen no afecta igual a tota la regió, i aquesta asimetria convé tenir-la present per dimensionar bé l’anàlisi. A Perú, a Equador i al nord de Xile el desafiament principal és l’excés de pluges, amb el període de més intensitat esperat entre l’últim trimestre del 2026 i el 1T del 2027, cosa que pot afectar volum i qualitat de la fruita i hortalissa d’exportació. A Mèxic i a Centreamèrica el patró s’inverteix i s’anticipen condicions més seques del que és habitual, donada la proximitat de la regió a les aigües càlides del Pacífic. Colòmbia igual que els anteriors, amb efecte sobre la seva generació hidroelèctrica, i al Sud, Argentina concentra la variable a seguir més de prop per al mercat global d’agricultura, atès el pes de la campanya de soja i de blat de moro en els preus internacionals.

Després del tancament de l’Estret d’Ormuz, artèria per la qual transita a prop del 45 % del comerç mundial de fertilitzants, apreciem molta volatilitat en el preu d’aquests mateixos. Per exemple, la urea, el fertilitzant nitrogenat més utilitzat del món, va pujar un 53,7 % el març, el nivell més alt des del 2022, i l’índex general de fertilitzants del Banc Mundial va arribar a incrementar un 26,2 %. Atès que el fertilitzant representa entre un 15 i un 30 % del cost total de producció d’un cultiu, és una variable que convé monitoritzar de prop, perquè la seva evolució incideix en el marge del productor.

A les previsions d’inflació, el primer que se sol tenir en compte són les conseqüències de riscos geopolítics com el tancament de l’Estret d’Ormuz. En la majoria dels casos, se segueix molt de prop el preu del petroli, però altres variants rellevants sovint queden més desapercebudes. Aquest tipus de fenòmens meteorològics com El Niño també poden afectar, ja que són capaços de sumar pressió addicional sobre els preus dels aliments que avui no estan del tot reflectits pel mercat.

_{Tancament de redacció: 8 de juliol del 2026}