L’hora bruixa en l’àmbit borsari fa referència a un moment específic que es produeix el tercer divendres dels mesos de març, juny, setembre i desembre, entre les 12:00 i les 16:45 hores. En aquesta franja horària té lloc el venciment simultani de futurs i opcions sobre índex borsaris i accions, cosa que provoca grans volums d’operacions que poden afectar el valor dels actius subjacents.
Aquest fet es coneix com a “triple hora bruixa”, o Freaky Friday als Estats Units, i es produeix per la coincidència de tres tipus de venciments: els de futurs sobre índexs, els d’opcions sobre índexs i els d’opcions sobre accions. Cal tenir en compte que en aquest mercat no existeixen futurs sobre accions. En canvi, en altres països com Espanya sí que hi ha futurs sobre accions, de manera que als tres venciments anteriors s’hi afegeix aquest quart, i per això es parla de “quàdruple hora bruixa”. A més, en el cas de la borsa espanyola i a diferència d’altres països, els venciments són mensuals i no cal esperar al final de cada trimestre per observar aquest fenomen.
Recordem que un futur és un contracte derivat estandarditzat en què dues parts acorden intercanviar un actiu (com ara matèries primeres, divises, accions o índexs) a un preu fixat en el present, però amb lliurament i pagament en una data determinada en el futur. Quan obrim un contracte de futur, hem de decidir si ens posicionem en llarg (comprem) o en curt (venem). Els compradors de futurs busquen comprar un actiu a un preu fixat en el present per vendre’l més car en el futur; és a dir pensen que el valor de l’actiu subjacent augmentarà. Per contra, els venedors de futurs es comprometen a lliurar l’actiu subjacent al venciment del contracte a canvi del preu pactat amb l’objectiu de comprar l’actiu subjacent més barat. A diferència dels futurs, les opcions són més complexes. La diferència principal entre comprar o vendre una call o una put rau en el rol que s’assumeix al contracte: quan es compra, s’adquireix un dret, però no l’obligació, mitjançant el pagament d’una prima, mentre que quan es ven s’assumeix una obligació a canvi de cobrar aquesta prima. En el cas de les calls, donen el dret (en comprar) o l’obligació (en vendre) a comprar un actiu a un preu fixat (strike) abans d’una data determinada. En el cas de les puts, donen el dret o l’obligació a vendre un actiu a un preu fixat abans d’una data determinada.
En qualsevol cas, els compradors o venedors de contractes de futurs i opcions han de dur a terme l’operació inversa a la inicial per tancar les seves posicions. Per exemple, si un inversor havia obert una posició compradora adquirint un futur, la tancarà venent-lo més endavant. Aquest tancament es pot efectuar en qualsevol moment abans de la data de venciment del contracte. Tanmateix, si s’arriba a aquesta data, totes les posicions es tanquen automàticament. A més, els inversors també poden optar per tancar la posició i obrir-ne una de nova en la mateixa direcció per mantenir la seva exposició al mercat. Aquesta operació es coneix com a roll-over dels contractes de futurs. Tant el tancament de posicions com el roll-over contribueixen a incrementar el volum de negociació al mercat i, sovint, generen pics de volatilitat en la cotització dels actius subjacents.
Amb l’automatització i la digitalització dels mercats, l’impacte de l’hora bruixa s’ha reduït notablement. Actualment, els ajustos de posicions solen repartir-se al llarg de la setmana prèvia al venciment en lloc de concentrar-se en un sol dia. Tot i això, és un fenomen que qualsevol inversor o futur inversor hauria de conèixer. Entendre per què el mercat es mou de vegades sense notícies aparents és el primer pas per no prendre decisions precipitades quan passa.
Article publicat al Diari d’Andorra el 10.06.26
