Les conseqüències de la nova era, amb una informació més global i a l’abast de tothom, també es noten en el món de les inversions financeres i tenen impacte en la indústria. Cada vegada hi ha més accés i facilitat per invertir, també en productes de renda fixa.
Vivim en el nou món de les dades, en què la informació s’ha democratitzat. Així, un mercat com el de la renda fixa, que era gairebé purament institucional, ara està més a l’abast de la mà. Una de les coses que ho ha facilitat ha estat l’aparició dels ETF de renda fixa. Si bé actualment amb prou feines representen una mica més del 2% del mercat global de renda fixa, atès que es tracta d’un mercat menys líquid i amb menys negociació diària que el mercat de renda variable, el seu impacte és molt important. Sobretot tenint en compte que en els últims dos anys els ETF han atret prop del 50% de les noves entrades netes en renda fixa. Imagineu l’impacte que pot tenir això en un mercat no tan líquid!
El 2022, la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals (i les conseqüents caigudes en l’univers renda fixa) va ser una oportunitat única per obtenir exposició a renda fixa, una inversió molt més atractiva que altres actius de risc. Aquest regal ha durat prop de tres anys. Amb el vent a favor de la renda fixa, en un entorn de tipus a la baixa i liquiditat abundant, gairebé qualsevol estratègia en bons era guanyadora. I va coincidir amb la comentada expansió dels ETF de renda fixa.
Però aquest escenari de “guanys generalitzats” s’ha acabat. Amb la inflació menys controlada a causa del conflicte a l’Iran, que ha interromput els fluxos de petroli a l’estret d’Ormuz i la volatilitat dels bancs centrals, el mercat s’ha tornat més exigent i fragmentat. Ja no n’hi ha prou amb estar present en l’actiu. Avui, l’èxit depèn d’una gestió activa i una selecció minuciosa d’emissors i durades per trobar valor real.
Des del 2023, l’estratègia més efectiva no ha estat apostar per la pujada dels bons sinó, simplement, “cobrar el cupó”. El carry ha estat el motor principal de la rendibilitat. Així, els fons que inverteixen en High Yield, els que inverteixen en actius titulitzats i els fons de renda fixa més flexible són els que han tingut un millor comportament. Després de l’estrenyiment de pràcticament tots els diferencials, ara toca ser més selectius, i caldria mirar altres actius menys correlacionats amb la “marea generalitzada”. I és aquí on ens agrada mirar cap als fons de renda fixa nòrdica i buscar descorrelació mitjançant els fons de High Yield nòrdic.
El nord d’Europa és un lloc on viuen 27 milions de persones en cinc països, cosa que representa el 6% de la població de la UE, però que per PIB representa el 10% de la UE. Tenen la seu de pioners mundials com IKEA, Lego, Novo Nordisk, H&M, Spotify, Equinor, etc.
Ocupen sistemàticament els primers llocs mundials en transparència, governança i lluita contra la corrupció. Lideren els rànquings de competitivitat. Són països políticament i socialment estables. Són economies petites orientades a l’exportació. Les seves finances públiques són sòlides, amb nivells mitjans de deute públic molt baixos, entre el 30% i el 40% del PIB. Els principals països nòrdics mantenen la qualificació creditícia AAA. Noruega allotja el fons sobirà més gran del món, valorat aproximadament en 1,8 bilions de dòlars. Sens dubte, tot això transmet una imatge de solidesa i estabilitat.
El High Yield nòrdic ofereix un extra de rendibilitat (100-200 pb extra) per a venciments similars i perfil de crèdit similar en crèdit europeu: és una manera d’explotar la ineficiència de les emissions que no són en euros, i la d’una menor cobertura d’analistes en les companyies sense ràting amb un perfil creditici sòlid. L’extra de rendibilitat ve donat també per la feblesa de la divisa. Les emissions no EUR solen donar un extra de rendibilitat afegit de 20-30 pb.
Aquests bons ofereixen menys volatilitat, gràcies a l’absència d’índexs passius que tendeixen a sobrereaccionar de manera indiscriminada. A més, la major part d’aquests bons estan en mans d’institucions locals amb una mentalitat Buy & Hold. Ofereixen menys durada sense comprometre la rendibilitat: els venciments són relativament curts en les emissions d’aquests països. El 80% del mercat són bons flotants, que redueixen la sensibilitat a tipus i la volatilitat. Els defaults són similars a Europa, però amb taxes de recuperació superiors. A més, tenen un fort perfil ASG, ja que els nòrdics són pioners en matèria de responsabilitat social.
Per acabar, no s’ha d’obviar que és una regió que té un risc superior de liquiditat. És el taló d’Aquil·les d’aquest mercat. En ser un mercat dominat per inversors Buy & Hold i sense gairebé presència d’ETF o índexs passius, en moments de pànic financer la liquiditat es pot evaporar. Sortir de pressa d’una posició pot sortir molt car en termes de spread.
També s’ha de tenir en compte que no hi ha ràting oficial. Moltes empreses no estan qualificades per agències internacionals (S&P, Moody’s) i això genera una “asimetria d’informació”. Malgrat que això crea la ineficiència que busquem explotar, també exigeix una anàlisi de crèdit propi molt més profunda, cosa que fa encara més rellevant la bona gestió dels experimentats gestors dels fons de renda fixa nòrdica.