Els tipus de canvi fluctuen a causa de diversos factors interconnectats. Entre ells destaquen els tipus d’interès, la inflació i el creixement econòmic d’un país, juntament amb la balança comercial, els dèficits i el deute. Aquests factors no actuen de manera aïllada, sinó que interactuen de manera complexa i la seva importància relativa pot canviar amb el temps.
Fins al final del 2024, dues forces principals impulsaven la fortalesa del dòlar: l’excepcionalitat dels Estats Units i el diferencial de tipus d’interès respecte a la resta de països. Si fem un gràfic del diferencial entre el tipus efectiu dels fons federals i el tipus objectiu del Banc Central Europeu, juntament amb el tipus de canvi euro-dòlar, observem una alta correlació entre tots dos, amb ambdues mètriques que es mouen en tàndem en els últims cinc anys. La lògica darrere d’això és senzilla: els tipus d’interès més alts ofereixen als bancs i altres prestadors una millor rendibilitat que en altres països, de manera que atrauen capital estranger. Al mateix temps, aquestes taxes més altes també són simptomàtiques d’un fort creixement econòmic i d’una inflació controlada.
No obstant això, aquesta dinàmica va començar a canviar a principis del 2025. Des de llavors, el diferencial de tipus d’interès i el tipus de canvi euro-dòlar s’han desacoblat. Tot i que l’economia nord-americana continua superant la zona euro, i malgrat que el BCE ha retallat els tipus d’interès en 200 p. b. davant dels 100 p. b. de la Reserva Federal, el dòlar ha perdut un 9 % enfront de l’euro des de principis d’any. Ara hi ha altres factors que han entrat en joc i tenen un impacte més gran en els moviments del tipus de canvi.
Un d’aquests factors són les polítiques erràtiques del president Trump, que han tingut un impacte negatiu definitiu en la confiança dels inversors. En comptes d’actuar com a refugi després del primer anunci aranzelari de Trump el Dia de l’Alliberament, el dòlar va patir fortes correccions als mercats de renda variable i de renda fixa, que no van aconseguir impulsar la seva pujada. Fins i tot quan Trump va fer marxa enrere en algunes d’aquestes polítiques i els mercats van recuperar el terreny perdut, el dòlar es va mantenir estable.
La narrativa del mercat ha canviat. La noció d’excepcionalisme nord-americà ha estat substituïda per la incertesa nord-americana. Incertesa pel que fa a l’impacte sobre el creixement, la inflació i el nivell de deute. Durant l’última dècada, les inversions en dòlars dels EUA han crescut exponencialment i han donat lloc a carteres globals amb posicions molt significatives en aquesta moneda. Un lleuger reajustament d’aquestes carteres pot tenir un impacte important, ja que gairebé tothom mantenia posicions llargues en dòlar. Per tant, és probable que el risc a la baixa del dòlar encara tingui marge per desenvolupar-se.
Tancament de redacció: 23 de juny de 2025