El 2 d’abril passat, en el que ell mateix va denominar “Liberation Day”, Trump va anunciar una llista d’aranzels que els deixen a nivells no vistos des del segle XIX. Si a “Indepence Day” Will Smith s’enfrontava als alienígenes, en aquesta pel·lícula Trump va en contra de tothom.
El risc principal és que, com que els aranzels són un impost al consumidor, la cosa acabi en recessió i alhora elevin la inflació i deixin la Fed sense marge per baixar tipus. Si assumim que els aranzels finalment es rebaixaran, la clau per saber si s’evita la recessió és la durada de la incertesa actual i fins a on arribaran les represàlies dels països afectats. Com a mínim, l’entorn macro previ és molt sòlid i el xoc inflacionista hauria de ser, aquesta vegada sí, transitori, de manera que els danys haurien de ser limitats.
Fins no fa gaire, els mercats creien que els aranzels eren només una tàctica de negociació. Segur que això té un punt de certesa, però en bona part es quedaran, entre altres coses perquè el govern els considera una eina fonamental per reduir el dèficit i rebaixar impostos. Això, juntament amb la desregulació, està entre les promeses de Trump, i creiem que també es compliran.
Potser les grans correccions dels mercats d’aquests últims dies es deuen en part a un punt d’exuberància prèvia. La incertesa és enorme i el ventall de possibilitats és ampli. Les turbulències poden persistir. Ens hem malacostumat a uns rebots ràpids dels actius de risc, passés el que passés. Però la dispersió de rendiments és enorme i abunden bones oportunitats per generar rendiments més que interessants per al mitjà termini.
Tancament de redacció: 8 d’abril de 2025