El mercat vol retallades fiscals i, en lloc d’això, obté aranzels

El primer trimestre de 2025 va tenir, sens dubte, daltabaixos. L’S&P 500 va arribar a un màxim històric el 19 de febrer però, a partir d’aquí, va iniciar una correcció durant les setmanes següents.

Les previsions del mercat borsari per al que restava de 2025 eren positives. En concret, els inversors preveien que l’activitat econòmica milloraria sota la nova administració de Trump en impulsar les retallades fiscals i aprofundir en la desregulació. El problema és que l’administració necessita acordar amb el Congrés (un procés complex) les retallades fiscals, però pot actuar de forma independent per imposar aranzels i retallar l’excessiva despesa pública. Això ha fet que les retallades fiscals s’hagin quedat en segon pla, mentre que els aranzels i les retallades de la despesa han prevalgut a la llista de prioritats polítiques.

El sobtat canvi de tendència en el mercat el va accelerar l’anunci de Trump pel qual, al març, entraria en vigor l’aplicació d’aranzels als productes importats del Canadà, Mèxic i la Xina.  Això ha provocat un moviment d’aversió al risc que ha inclòs la disminució d’operacions comercials al sector de la IA i una forta venda dels “7 magnífics”.  Aquest anunci s’ha produït en un moment en el qual la rendibilitat del deute públic estatunidenc estava baixant, la qual cosa era un reflex del temor del mercat que una guerra aranzelària pogués desencadenar una recessió.

El retrocés del mercat ha portat a una davallada dels múltiples PER, ja que els preus de les accions s’han enfonsat mentre que, de forma una mica sorprenent, l’estimació d’ingressos per al 2025 s’ha mantingut prou estable. Com s’ha d’interpretar això? Aquesta incongruència podria significar que la correcció dels preus es deu al fet que els valors borsaris estaven sobrevalorats o, potser, immersos en una bombolla (IA?). Una interpretació més pessimista és que el mercat està avançant una contracció de l’economia que tindrà com a efecte la disminució de les estimacions d’ingressos.

Mentrestant, els mercats de renda variable d’Europa i Àsia registren sòlids guanys. Hi ha cap lògica darrere d’aquest comportament?  Si l’economia més potent del món entra en recessió degut a una guerra comercial amb altres de les principals economies, no afectaria l’economia global?

Tinguem en compte que el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha observat recentment que les dades objectives continuen essent indicatives d’una economia sana i no reflecteixen l’afebliment dels nivells de confiança dels consumidors i les empreses que s’ha evidenciat a les dades subjectives de l’enquesta. En altres paraules, allò que diuen els consumidors i les empreses no es correspon amb allò que estan fent. Han estat més pessimistes amb les seves opinions que amb el seu nivell de despesa.

Podria això significar que és probable que els resultats dels propers dos trimestres seran millor del que es temia?  En cas que fos així, aquest mercat podria recuperar les pèrdues i possiblement assolir nous màxims.

_{Tancament de redacció: 31 de març de 2025}