La victòria de Trump tindrà un paper important al panorama econòmic del 2025: no només als Estats Units, sinó també a la resta del món. Tot i que la victòria republicana podria significar un major impuls per a l’economia dels Estats Units, probablement dificultarà el creixement d’altres regions. Doncs, és possible que perduri la divergència observada el 2024 entre els Estats Units i Europa. Tanmateix, el grau de disparitat és incert i dependrà del termini en què es compleixin les promeses electorals de Trump i fins a quin punt s’implementin.
Abans de les eleccions, Trump va explicar els canvis polítics que durà a terme, entre els quals s’inclouen importants retallades als impostos, una àmplia desregularització generalitzada, un fort augment dels aranzels a totes les importacions, especialment a les procedents de la Xina, la deportació de milions d’immigrants indocumentats i la restricció de la despesa federal. En general, la majoria d’aquestes polítiques estan destinades a tenir un impacte positiu en el creixement dels Estats Units. Gràcies a la retallada dels impostos, els consumidors i les empreses disposaran de més diners per gastar i invertir, respectivament. La desregularització també impulsarà el creixement, ja que reduirà les despeses de compliment i facilitarà el funcionament.
No obstant això, l’àmbit i la seqüència d’aquestes noves mesures són difícils de preveure. D’una banda, els republicans tenen una escassa majoria al Congrés, per la qual cosa és possible que s’hagin de suavitzar algunes polítiques per tal que s’aprovin. D’altra banda, les declaracions de Trump poden ser pitjors que les seves accions. I amb raó. Molts pensen que amenaçar amb l’aplicació d’un aranzel del 60 % als productes xinesos i un del 20 % a la resta de productes pot ser una eina de negociació i no una estratègia sòlida. Trump vol protegir la indústria nacional en encarir les importacions i impulsar els consumidors a triar productes nacionals. Tanmateix, l’estratègia podria resultar contraproduent en funció de la resposta dels països afectats.
A més, algunes polítiques podrien tenir efectes polèmics sobre l’economia si s’implementen. Les deportacions generalitzades afectarien negativament el creixement. D’una banda, es reduiria el consum i dur-les a terme seria un procés molt costós. D’altra banda, no es podrien cobrir moltes de les feines que realitzen els immigrants il·legals, cosa que donaria peu a colls d’ampolla i interrupcions en el subministrament.
A l’altre costat de l’Atlàntic, el panorama econòmic sembla més segur, però no tan brillant. Alemanya continua tenint dificultats per la seva poca competitivitat. França ha de consolidar ràpidament les seves finances públiques, però es troba enmig d’un dilema polític, i Itàlia també ha de reduir el seu dèficit fiscal. Si a tot això li afegim l’amenaça d’uns aranzels més elevats, la situació no sembli tenir un remei fàcil.
L’eurozona s’enfronta a problemes estructurals difícils de resoldre. Mario Draghi, ex primer ministre italià i anterior president del Banc Central Europeu, va advertir al seu informe sobre l’economia i la competitivitat de la UE que la Unió Europea s’enfronta a un creixement econòmic lent i llarg. Draghi va destacar tres maneres de “revifar el creixement”: tancar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i la Xina quant a tecnologies clau; aprofitar les oportunitats del procés actual de descarbonització mundial i assegurar les cadenes de subministrament davant de les dependències geopolítiques, que corren el risc de convertir-se en vulnerabilitats. Ara bé, són solucions a llarg termini que trigaran a aplicar-se.
Així doncs, hi ha encara molts interrogants sobre les polítiques de Trump i la perspectiva dels economistes s’haurà d’ajustar els pròxims mesos a mesura que en descobrim els detalls i la reacció de la resta del món. Tanmateix, es bastant segur dir que, de cara a l’any 2025, el panorama dels Estats Units és més positiu que el d’Europa.
Tancament de redacció: 8 de gener de 2025