Els fons d’inversió lliure (FIL), també coneguts com a Hedge Funds, representen una alternativa d’inversió que ha guanyat popularitat en els últims anys. Es tracta d’uns vehicles que destaquen per la seva flexibilitat i per la seva capacitat per generar rendiments significatius, tot i que comporten riscos i complexitats que els distingeixen dels fons d’inversió tradicionals. Són una opció de diversificació de les carteres, sempre d’acord amb el perfil de risc de l’inversor.
En primer lloc, aquest tipus de fons no està subjecte a les restriccions d’inversió que s’apliquen a la majoria. Poden invertir en qualsevol mena d’actiu, seguir l’estratègia d’inversió que considerin més adequada i palanquejar-se més que la resta de fons, fins a arribar a diverses vegades el seu patrimoni. En general són productes menys líquids que els fons tradicionals, ja que tenen la possibilitat de permetre reemborsaments mensuals o cada tres o sis mesos.
La principal diferència entre els Hedge Funds i els fons d’inversió tradicionals rau en la concentració de les inversions i el nivell de palanquejament. Els primers es poden concentrar més en determinades inversions. Això significa que poden destinar una proporció superior del seu capital a unes poques oportunitats d’inversió que consideren prometedores. En canvi, els fons tradicionals tendeixen a diversificar més les seves inversions per reduir el risc, repartint el seu capital entre més actius i sectors.
Quan parlem de palanquejament, en els fons d’inversió lliure pot arribar a fins a cinc vegades el seu patrimoni. Això vol dir que poden demanar prestades grans quantitats de diners o utilitzar derivats per augmentar la mida de les seves posicions d’inversió. Gràcies a això, poden amplificar significativament tant els guanys com les pèrdues, amb més exposició al mercat i, per tant, més riscos i potencials recompenses. Els fons tradicionals, en canvi, solen limitar el palanquejament a dues vegades el seu patrimoni, de manera que tenen un perfil de risc més limitat. A més, els fons d’inversió lliure poden invertir en una gamma més àmplia d’actius, incloent-hi els no cotitzats i les matèries primeres. Això els dona accés a mercats i oportunitats que els fons tradicionals no consideren inicialment i, a més, els permet diversificar la cartera de manera no convencional i aprofitar nínxols específics del mercat.
Un aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’entendre com funcionen els FIL és que tenen menys liquiditat. Generalment sol ser mensual o trimestral, mentre que els fons tradicionals solen permetre als inversors retirar els diners diàriament, cosa que pot ser vista com un inconvenient per als inversors que necessiten accés ràpid a les seves inversions. Això no obstant, també pot passar el contrari: convertir-se en una oportunitat que permet als gestors de FIL implementar estratègies d’inversió a més llarg termini. A més, en mercats baixistes, els fons d’inversió lliure poden reduir ràpidament la seva exposició i aprofitar caigudes de preus per invertir amb liquiditat addicional, una estratègia que permet maximitzar beneficis sense incrementar significativament la volatilitat del fons. El que sí que fa semblants ambdós tipus de fons és que tots dos són transferibles.
Val la pena esmentar el requeriment d’inversió mínima en aquest tipus de fons. Històricament es tractava d’inversions mínimes elevades, generalment de 100.000 euros o més, la qual cosa en limitava l’accés a grans inversors i excloïa els petits inversors. Tanmateix, amb l’aprovació del Reial Decret 1180/2023, de 27 de desembre, la inversió mínima per a inversors no professionals s’ha reduït significativament fins als 10.000 euros, sempre que no superi el 10% del seu patrimoni financer. Es tracta d’un canvi normatiu que perseguia democratitzar l’accés a aquest tipus de vehicles permetent a un nombre superior d’inversors beneficiar-se d’aquestes estratègies d’inversió. És un pas important cap a la inclusió financera, que obre la porta a una enorme quantitat d’inversors que, en el passat, no podien complir els requisits d’inversió mínima.
Malgrat que tenen més dificultats de comercialització que la resta dels fons tradicionals, els fons d’inversió lliure han experimentat un creixement significatiu en els últims anys, tant en nombre de vehicles com en volum de capital sota gestió, gràcies a la qualitat creixent de gestors i assessors especialitats en aquesta matèria. Des de finals del 2019 fins al març del 2024, els actius sota gestió han passat de 1.000 milions fins a superar els 4.200 milions d’euros (quatre vegades més). El nombre de vehicles d’inversió d’aquest tipus també s’ha duplicat, i ha passat de 96 a 192, cosa que ha disparat, per tant, el nombre de fons (FIL) i fons de fons d’inversió lliure (FdFIL), segons dades d’Inverco. Un exemple del bon acompliment d’aquest tipus de vehicle i del creixent interès l’hem pogut calibrar amb l’Alternative Cinvest FIL, llançat el març del 2022 i assessorat per JM Kapital EAF. El seu objectiu és obtenir rendibilitats elevades, amb un risc similar al de l’S&P 500 i amb la possibilitat de descorrelacionar-se de la direcció del mercat, en poder generar beneficis en fases de caigudes. Des del seu inici fins al maig del 2024, la seva rendibilitat(*) assolia un 20,80%, superant el 16,49% de l’S&P 500 en aquest mateix període.
La democratització recent d’aquest tipus de fons obre noves oportunitats per a inversors no professionals i amplia l’accés a estratègies d’inversió alternatives. En un entorn de mercat dinàmic i sovint volàtil, els fons d’inversió lliure es presenten com una opció interessant per als qui estan disposats a explorar més enllà de les inversions tradicionals.
(*) Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures.
Article publicat a RankiaPro 15.07.2024