Els 35 rècords de l’S&P500 que portem aquest any 2024 ens indiquen que la primera meitat de l’any està resultant ser un èxit.
No obstant això, per sota de la superfície podem trobar amagada una situació no tan satisfactòria.
Les darreres eleccions franceses, així com les americanes al novembre, són molt rellevants. A França, el vot es divideix entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra. Trump no n’és menys, d’extrem, i després del desastrós primer debat de Biden, excepte que aquest últim dimiteixi, és força probable que esdevingui el primer president convicte de la història.
En els dos casos, a priori, els mercats financers podrien celebrar-ho. A França, perquè ni Mélenchon ni Le Pen podran aplicar-hi els seus programes polítics, i no es poden repetir les eleccions abans que hagi passat un any. Trump, per altra banda, promet més estímuls fiscals i retallades d’impostos, la qual cosa hauria d’impulsar l’acceleració del creixement i dels beneficis empresarials.
El problema es presenta amb el fet que la segona derivada resulta més fosca, i posa en relleu un dels principals riscos als quals ens hem d’enfrontar com a inversors: la sostenibilitat dels comptes públics. Els dèficits fiscals, que són majúsculs en el cas de massa països, poden augmentar només sota els governs populistes, la qual cosa acabarà provocant turbulències.
També es torna més complex el treball dels bancs centrals, pels quals resultarà més difícil controlar la inflació. Es donaven per fetes diverses rebaixes de tipus durant aquest 2024, que probablement quedaran en poca cosa. De totes maneres, això caldrà veure-ho, ja que es comencen a detectar fissures a nivell macro. El consumidor americà, per exemple, sembla estar dividit en dos. Els més adinerats continuen gastant sense mesura, però la part de la població amb menys recursos ha començat a reduir les visites als restaurants o a cercar alleujament comprant marques blanques. Els efectes de la inflació acumulada durant aquests darrers anys es comencen a notar.
En definitiva, el segon semestre serà, segurament, més difícil que el primer. De fet, tanta bonança resulta una mica enganyosa. Els índexs borsaris han estat liderats per uns pocs títols, relacionats normalment amb la intel·ligència artificial. En renda fixa, la compressió de spreads de crèdit ha arribat massa lluny. Unes retallades de tipus agressives podrien ajudar en les carteres amb més duració, però això implicaria, probablement, que l’economia s’està torçant, cosa que no mereix cap mena de celebració.
Podríem agrair, en tot cas, la volatilitat. Per a l’inversor pacient, no és altra cosa que l’oportunitat d’invertir a uns preus millors. En realitat, les oportunitats són ja més abundants del que sembla. Com hem esmentat abans, cal saber triar d’entre els noms que no han tingut la fortuna de caure sota l’etiqueta de la intel·ligència artificial. No podem oblidar que l’enemic amb què ens hem d’enfrontar és la inflació i que és un combat que tindrà lloc a llarg termini, raó per la qual hem d’actuar en conseqüència.
Tancament de redacció: 10 de juliol de 2024