Els factors que expliquen la fortalesa del dòlar durant l’últim any i mig encara són vigents i no sembla que hagin de canviar a curt termini, per això el dòlar continua cotitzant a la banda inferior del rang 1,07-1,10 a la qual es troba des de principis del 2023.
En primer lloc, la resiliència de l’economia dels EUA s’ha mantingut amb escreix i, tot i que hem tingut alguns indicis d’afebliment del consum, el creixement continua sent superior al de la zona euro, on els PMI més recents han posat en dubte la millora de la situació econòmica de la regió.
En segon lloc, l’auge de la intel·ligència artificial, amb els set magnífics al capdavant, explica en gran manera el comportament positiu de la borsa, que ha registrat entrades importants de capital estranger, cosa que ha impulsat encara més la fortalesa del dòlar.
Òbviament, les eleccions parlamentàries anticipades que va convocar el president Macron després dels decebedors resultats obtinguts pel seu partit a les eleccions europees també han beneficiat el dòlar. No només per l’augment de la volatilitat a causa de la incertesa política, sinó també pel toc d’atenció sobre la situació fiscal de la zona euro, ja que el braç executiu de la Unió Europea es planteja obrir “procediments per dèficit excessiu” contra França i sis països més. Amb la coalició d’esquerres del Nou Front Popular assegurant el resultat sorpresa de ser el grup més gran del parlament, millorar la situació fiscal del país pot ser una tasca tediosa.
Finalment, i segurament el més important, el dòlar manté el seu avantatge de rendibilitat. De fet, a la darrera reunió del BCE els tipus oficials es van reduir en 25 punts bàsics, mentre que als Estats Units la Reserva Federal va decidir mantenir-los estables. Les decebedores dades d’inflació del primer trimestre han endarrerit les retallades de tipus fins al desembre, segons el gràfic de punts de la Reserva Federal, mentre que el consens és més optimista i s’esperen dues retallades aquest any.
Aleshores, què podria canviar la fortalesa del dòlar? Probablement, unes dades econòmiques nord-americanes molt més febles, que permetrien a la Reserva Federal abaixar els tipus a un ritme més ràpid.
Tancament de redacció: 10 de juliol de 2024