Els Estats Units han decidit atacar l’Iran. L’Iran és el desè productor mundial de petroli. Quines implicacions té això per al preu del petroli?
Històricament, els conflictes a l’Orient Mitjà han tingut un impacte significatiu en el preu del petroli, especialment a curt termini, a causa del paper estratègic de la regió com a principal productora i exportadora mundial de cru. Però la reacció del mercat petrolier varia segons l’horitzó temporal i la magnitud del conflicte.
Què n’hauríem d’esperar a curt termini? A curt termini, els preus del petroli tendeixen a pujar de manera immediata i pronunciada davant l’esclat d’un conflicte. Aquesta reacció sol estar impulsada per la por a interrupcions en el subministrament, el risc a danys en infraestructures clau (oleoductes, refineries, ports) i una forta resposta especulativa per part dels mercats financers. Per exemple, després de la guerra del Yom Kipur el 1973, els preus es van duplicar en qüestió de setmanes. Durant la invasió de Kuwait el 1990, el cru va pujar prop d’un 70% ràpidament. Fins i tot en conflictes més recents, com les tensions entre l’Iran i els Estats Units el 2019 o el conflicte Israel-Hamàs el 2023, es van observar increments del 4% al 15% en pocs dies.
Aquesta vegada no n’ha estat una excepció i els preus del petroli s’han disparat més d’un 15%. El mercat comença a incorporar en preu la possibilitat del tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, per on passa prop d’un 20% del comerç de petroli. Tot i això, el tancament significaria un autèntic suïcidi econòmic per a l’Iran, ja que les exportacions de petroli representen un 17% del PIB per a l’Iran. Ja va amenaçar el 2012 i el 2019 de tancar l’estret i finalment no ho va fer per raons òbvies.
I a mitjà termini i llarg termini, què n’hauríem d’esperar? A mitjà termini, l’evolució del preu depèn de si el conflicte genera disrupcions reals en la producció o exportació de cru. Si hi ha interrupcions persistents, els preus es mantenen elevats. Si el conflicte no afecta físicament el subministrament, els preus tendeixen a estabilitzar-se. Per exemple, durant la guerra de l’Iraq el 2003, el preu del cru va pujar els mesos previs, però va caure després de l’inici de les hostilitats, ja que la producció no es va interrompre de manera significativa. En canvi, el conflicte entre l’Iran i l’Iraq als anys 80 va tenir un impacte més durador per les contínues afectacions a la producció i el transport.
A llarg termini, els preus del petroli tendeixen a normalitzar-se si el conflicte no provoca una disrupció estructural o perllongada del subministrament. L’oferta d’altres països, com els Estats Units (a través del shale oil) o l’OPEP, sol ajustar-se per estabilitzar el mercat. També hi influeix la demanda global: si hi ha recessió, els preus baixen; si creix l’economia, se sostenen. Així, conflictes com la Primavera Àrab (2011) o Israel-Gaza (2023) van tenir efectes limitats a llarg termini. Només conflictes perllongats o amb embargaments, com el de 1973, han generat efectes duradors.
En resum, el petroli reacciona amb força al començament d’un conflicte, però l’impacte es modera amb el temps si no hi ha afectació real al subministrament. Cal mantenir la calma malgrat els diversos titulars dels mitjans informatius.
Tancament de redacció: 23 de juny de 2025