Diuen que al mercat li agrada «posar a prova» els nous presidents de la Fed. No obstant això, Kevin Warsh, el recentment nomenat president de la Fed, ha capgirat la situació del mercat. El president Warsh ha declarat que no creu en donar l’orientació futura i ha decidit no aportar la seva pròpia opinió al conegut «gràfic de punts». Bàsicament, ha dit al mercat que ha de pensar per si mateix.
Segons les declaracions de Warsh, no cal ser un geni per veure que, si no es produeix un canvi sobtat i dràstic en les dades d’inflació, la Fed dirigida per Warsh estarà preparada per apujar els tipus d’interès. És palès que, durant més de 5 anys, la inflació ha estat per sobre del 2 % que estableix la Fed i, tal com Warsh va declarar a Jackson Hole, la Fed no hauria de basar-se en dades concretes aïllades perquè «el més important són les tendències». Cinc anys és temps més que suficient per establir una tendència.
És un contrast evident amb el president anterior, Jerome Powell, que es va esforçar molt per guiar el mercat sobre quina seria la pròxima decisió de la Fed. L’estratègia de Warsh gairebé es pot veure com una crítica a Powell que, irònicament, encara forma part de la Fed.
A la reunió de setembre de la Fed, el comitè va votar per augmentar els tipus d’interès i els comentaris del president Warsh sobre la inflació persistent van reforçar les expectatives que aquest podria ser l’inici d’un cicle d’augment dels tipus. Warsh va dir que «és un fet que la inflació és massa alta, i que ho ha estat durant massa temps», tot afegint que les lectures recents de la inflació no l’han convençut que les tendències subjacents hagin millorat de manera significativa. L’últim gràfic de punts també dona suport a aquest comentari agressiu, que mostra que 16 dels 18 funcionaris de la Fed esperaven almenys una pujada de tipus addicional aquest any.
La nova direcció de la Fed ha tingut un impacte significatiu en el mercat borsari. A la llum d’aquest enfocament més agressiu, diversos sectors del mercat han patit fortes vendes. Especialment, les vendes han afectat els bond proxies, com són les empreses de serveis públics i els fons d’Inversió immobiliària (REIT), tot i que la debilitat ha estat generalitzada. Malgrat tot, un cop d’ull als índexs d’empreses d’alta capitalització no ho reflecteix. Després del discurs del president Warsh a Jackson Hole, a l’índex S&P 500 el rendiment mitjà de les accions ha estat notablement inferior.
La caiguda abrupta dels serveis públics i REIT és molt comprensible tenint en compte l’augment dels tipus d’interès, ja que els seus rendiments són menys atractius en comparació amb els bons. A més, el sector de la construcció d’habitatges ha estat severament castigat, ja que un augment brusc dels tipus d’interès hipotecaris ha refredat el mercat immobiliari. També ha estat notablement inferior el rendiment de les small caps a l’S&P 500, ja que les empreses més petites tendeixen a estar més exposades a l’augment dels costos del deute i a una possible desacceleració de l’economia a causa de les taxes més elevades. Finalment, l’or ha patit una forta caiguda, ja que les taxes més altes fan que els actius que no generen ingressos siguin menys atractius, i també l’impacte d’un dòlar nord-americà més fort.
Els índexs de gran capitalització han desafiat aquesta tendència negativa, ja que alguns inversors han decidit traslladar els seus diners a la relativa seguretat de les megacaps. Això també inclou el comerç d’IA, que se superposa molt amb el grup de megacaps i ofereix una història alcista secular que no depèn tant dels tipus d’interès.
Tancament de redacció: 9 d’octubre de 2026