El 3 d’abril, les borses globals es van desplomar després de l’anunci d’aranzels recíprocs de l’administració Trump. Primer Àsia, després Europa i sobretot els Estats Units assistien a fortes caigudes davant el temor de l’inici d’una guerra comercial sense precedents recents. Això no obstant, una regió es va desmarcar d’aquestes caigudes: l’Amèrica Llatina. Alguns dels seus principals mercats, com ara Mèxic, el Brasil o Xile, acabaven la sessió en positiu. Per què han reaccionat molt millor comparativament? Vegem-ho.
A aquestes alçades sabem que en el càlcul del govern nord-americà per decidir l’aranzel a cada país van utilitzar en gran mesura el dèficit comercials dels Estats Units respecte del país en qüestió. En aquest sentit. L’Amèrica Llatina n’ha sortit ben parada. No té grans superàvits comercials davant els Estats Units, cosa que es tradueix en què la majoria dels seus països –entre els quals Brasil, Colòmbia, l’Argentina, Xile o el Perú– afrontin els aranzels mínims del 10% que es van establir a escala general. A més del menor impacte directe als seus exportadors, aquest entorn els hauria de fer més competitius davant els seus companys asiàtics i europeus en el seu principal mercat.
Mèxic mereix un capítol a part. Va ser, juntament amb el Canadà, el primer objectiu de la nova administració. El dia 1 de febrer, el president Trump va anunciar aranzels del 25% sobre totes les importacions mexicanes, i va emplaçar les seves autoritats a prendre mesures immediates contra el tràfic de fentanil i la immigració il·legal. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ho va acceptar i va aconseguir ajornar la decisió trenta dies. Al març, després de noves negociacions, els Estats Units van decidir postergar la decisió final fins al 2 d’abril, el famós Liberation Day. Arribat aquest dia, i al cap de dos mesos molt llargs, Mèxic va quedar exempt de nous aranzels gràcies a unes negociacions molt productives i, sobretot, al vigent T-MEC de lliure comerç. En tot cas, sí que aplicaran aranzels del 25% a l’acer, l’alumini i els vehicles fabricats a Mèxic, que queden fora de les disposicions del tractat. En conclusió, i al moment d’escriure aquestes línies, Mèxic també n’ha sortit molt ben parat. El peso mexicà s’ha enfortit davant el dòlar un 4,5% en el que portem d’any, mentre que el Mexbol s’ha revaloritzat un 9,2%.
És per tot això que el mercat és relativament optimista amb la regió en aquest entorn. És difícil trobar efectes positius en la imposició de barreres al comerç, però l’Amèrica Llatina no és la més afectada i, al contrari, podria pescar en aigua tèrbola.
Tancament de redacció: 4 d’abril de 2025