El taller ‘Una mena d’estat d’ànim anomenat depressió’ mostra a pares i docents a identificar la depressió entre els joves i els dona eines
Les darreres dades existents al país, les de l’observatori de la infància del 2024, mostren que un 16% dels nois i noies entre els 13 i els 18 anys presenta simptomatologia moderada o greu de depressió i que un 10% té idees suïcides. Davant aquestes dades cal que ens fem algunes preguntes, ja que «sembla que la depressió hauria d’estar més associada al malestar que al benestar» i, en canvi, «en les societats del primer món, on els joves tenen «majoritàriament unes bones escoles, unes bones activitats d’esbarjo, estructurades… tenen moltes possibilitats puguin emmalaltir de depressió». Així ho ha posat en relleu el psicòleg especialista en psicologia clínica, trastorns de la conducta i patologia dual en l’àmbit infantojuvenil, i cofundador i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo, al taller ‘Una mena d’estat d’ànim anomenat depressió’, organitzat per Creand Fundació amb la col·laboració de l’Escola de Famílies de l’Ampaea i que tenia per objectiu aprofundir en la comprensió de la depressió en l’adolescència, les seves causes i les eines de prevenció i acompanyament des de l’entorn familiar i educatiu.
Segons l’expert hi ha diferents factors que expliquen aquest augment i s’ha volgut centrar molt especialment en un «el pantallisme». En aquest sentit, ha posat en relleu que «les pantalles i la depressió tenen moltes coses en comú». Passar moltes hores davant la pantalla, o fer un mal ús fa que acabin «trobant imatges que gairebé sembla que freguin la perfecció» i si el jove es compara pot veure que l’altre és «més feliç» que ell és i això pot generar-li una depressió. I també hi ha molts joves que precisament perquè se senten deprimits utilitzen aquestes pantalles com a refugi. «Sembla que l’única cosa que els serveix és connectar-se», posa en relleu el psicòleg.
Royo ha destacat que de depressió n’hi ha hagut sempre, però el que canvia «és la proporció, la quantitat de nois i noies que avui emmalalteixen» i també posa l’accent en el fet que el volum de noies és superior al de nois.
I quins símptomes poden alertar progenitors i docents? El tema de la son «dormir molt o dormi poc», la pèrdua de la gana, la desmotivació, són aspectes que els ha de fer «veure que alguna cosa no va bé» i també «la irritabilitat», és a dir, «contestar malament d’una forma gratuïta».
En els tallers l’expert ha fet als pares una sèrie de preguntes al voltant de la conversa que han de tenir amb els joves quan vegin que les coses no rutllen. Ha incidit en «quina seria una bona conversa, una conversa adequada, si veiem que el nostre fill o la nostra filla podria estar en una situació de simptomatologia depressiva», ha manifestat i la resposta és clara: «Escoltar més que parlar», ja que si té simptomatologia depressiva i el que els pares li diuen és «però què dius, si el món és collonut», el pots «enfonsar més en la misèria». Per tant, el consell és que «ens senti a prop, per tant, no és un tema de paraules, és que ens senti a prop». «Hauríem de tenir, la humilitat de poder escoltar aquest fill o en aquesta filla i sense entrar en voler-li donar respostes, o fórmules fetes o receptes de cuina», conclou.