Encetem el mes de setembre amb la mirada posada en la decisió que puguin prendre el BCE i la Reserva Federal, que celebren reunions aquest mes, el 12 i el 18, respectivament. Amb la inflació desaccelerant-se i unes perspectives de creixement més dèbils —el focus està posat especialment en el mercat laboral dels EUA—, els inversors reforcen la idea que tots dos abaixin els seus tipus de referència. Per si hi hagués algun dubte, Jerome Powell, el governador de la Reserva Federal, en la tradicional reunió de bancs centrals que se celebra a Jackson Hole a l’agost, ja va enviar el missatge que havia arribat el moment d’ajustar la política monetària. S’afegirà així al Banc d’Anglaterra, el BCE, el Banc Nacional Suís, el Banc del Canadà o el Banc de la Reserva de Nova Zelanda, que ja havien començat abans a disminuir les taxes.
Fins a finals d’any, amb tres reunions previstes, el mercat descompta que la Reserva Federal redueixi un -1% i el BCE, un -0,6%. Per tant, s’espera un ajustament ràpid que ja veurem si els principals bancs centrals l’acaben entregant. El seu objectiu serà evitar l’«error de política», i per a això s’hauran de centrar en les dades econòmiques que es vagin publicant i hauran de donar menys importància a les estimacions futures.
Serà fonamental analitzar el seu missatge posterior sobre la decisió de política monetària. Fins ara, la inflació ha estat la variable determinant (fins i tot l’única) per als bancs centrals, i serà important veure si ara hi afegeixen la debilitat econòmica com a variable a considerar en les seves decisions. Això tindrà una incidència directa en l’evolució dels actius de risc, ja que no és el mateix que abaixin els tipus perquè s’està controlant la inflació, essent coherents amb el que han mantingut durant aquest cicle de pujades de tipus, que per la debilitat de l’economia. També és rellevant per al càlcul del tipus neutral, el que no estimula ni restringeix l’activitat econòmica i que ens serveix de base per intentar conèixer les expectatives de tipus a llarg termini.
La relaxació de la política monetària que s’espera és un catalitzador per als actius de renda fixa, que encara presenten una rendibilitat molt per sobre de la mitjana de l’última dècada.
Una altra bona notícia per a aquesta tipologia d’actiu és que recupera el seu paper d’element diversificador i actiu refugi. La tradicional relació en què la renda fixa oferia cobertura i compensava les pèrdues quan les accions queien no havia funcionat en els últims anys. Va ser especialment dolorós durant l’any 2022 a causa de l’alça de la inflació, que va obligar els bancs centrals a fer una pujada ràpida i agressiva dels tipus. Però, actualment, la correlació entre aquests actius torna a ser negativa i els bons tornen a oferir protecció en moments en què augmenta la incertesa. En trobem un exemple recent en la primera setmana d’agost quan, a causa del tancament de les operacions de carry trade (estratègia que aprofita les diferències entre els tipus d’interès de dues divises) per l’apreciació del ien, unit als dubtes sobre la macro americana, la decepció dels resultats del sector tecnològic (principalment per la no constatació del ràpid entorn de la IA) i l’increment del risc geopolític a l’Orient Mitjà, hi va haver una caiguda de les borses que sí que va ser compensada pels bons. Així, entre el 31 de juliol i el 5 d’agost d’aquest any, l’índex de renda variable MSCI World va caure un -6,4%, mentre que l’índex de renda fixa Bloomberg Global-Aggregate Total Return va pujar un +2,13%.
Els bons es comporten molt bé en aquest entorn i alhora ofereixen marge per continuar revaloritzant-se. Amb la baixada de tipus i la recuperació del seu element diversificador, els fluxos monetaris haurien de continuar arribant per part dels selectors d’actius i els inversors que busquen una inversió més defensiva, tenint en compte les incerteses geopolítiques i econòmiques i les pròximes eleccions en diversos països.
Article publicat a Rankia Pro 10.09.2024