Aquest 2024, un quart de la població mundial haurà estat cridada a les urnes en el que és l’any més intens en eleccions de la història. Acaba amb una de les més rellevants per al planeta, en què Kamala Harris tractarà d’evitar que Trump accedeixi a un segon mandat. No sols per la polèmica que acompanya sempre el republicà (seria el primer president convicte de la història, en haver estat declarat culpable de 34 càrrecs de falsificació, i encara té 91 càrrecs criminals pendents de resolució). O per l’evident fractura de la societat americana, que no havia estat mai tan polaritzada i que, guanyi qui guanyi les eleccions, probablement s’accentuarà. Els programes electorals de tots dos candidats afectaran severament l’economia i els mercats financers.
Trump vol deportacions massives, acabar el mur a la frontera amb Mèxic i dificultar l’accés a la ciutadania americana. No sembla intel·ligent, des d’un punt de vista econòmic. Els EUA s’han beneficiat de la immigració, que a més d’aportar mà d’obra barata a un mercat laboral molt dinàmic, els permet tenir una piràmide de població que ja voldrien la majoria de països desenvolupats. No menys perilloses són les pretensions del candidat republicà d’apujar els aranzels. Entre altres coses perquè, en ser prerrogativa presidencial, no necessita l’aprovació de les cambres legislatives. Si compleix les seves amenaces, quedarien a nivells no vistos des del 1935, i de ben segur que comportarien represàlies de la resta de països (a les quals Trump segur que respondria, i s’entraria en un bucle). S’acceleraria, doncs, la involució de la globalització en què es va fonamentar bona part del creixement global de les últimes dècades.
La política fiscal sembla el punt que pot tenir més conseqüències per als mercats financers. Trump promet rebaixar els impostos a tort i a dret, començant pel de les empreses (ja ho va fer en el seu primer mandat), ara del 21% al 15%. Just el contrari del que pretén Harris, que el vol tornar al 28% i apujar les contribucions dels més acabalats. Tan important (o més) és qui serà el pròxim president com si té majoria en ambdues cambres. Un blue sweep, en què els demòcrates aconsegueixen el control total, seria d’entrada molt mal rebut entre els inversors de renda variable, que al final no deixen d’estar comprant els beneficis de les empreses, ja que quedarien llastats per impostos més elevats. Exactament el contrari passaria si qui controla les dues cambres són els republicans.
Cada cop es veu més probable aquest últim escenari, coincidint amb un rebot dels tipus a què es finança el govern americà en els seus trams més llargs. No és casualitat. Les rebaixes impositives exacerbarien el dèficit pressupostari, ara ja per sobre del 6%, uns nivells insòlits, només vistos en períodes d’emergència (guerres o la pandèmia del 2020, bàsicament). Això, juntament amb el fet que les polítiques de Trump i Harris són netament inflacionistes, també dificultarà molt la feina de la Fed, que difícilment podrà abaixar gaire més els tipus d’interès.
Si alguna cosa ens hauria d’amoïnar com a inversors és precisament que els mercats es comencin a preocupar massa per l’evolució dels dèficits públics. Tant si guanya Trump com si guanya Harris, el dèficit públic americà seguirà en nivells extrems, completament insostenibles en el llarg termini. En això els mercats financers poden ser implacables. Ja li va passar a Lizz Truss, la inquilina més efímera del 10 de Downing Street. El càrrec li va durar amb prou feines un mes i mig, en prometre alhora més despesa i menys impostos, cosa que va provocar l’estampida dels inversors. Hauria de servir d’avís per a navegants quan això passa no a Veneçuela o països similars, sinó a tota una potència econòmica com el Regne Unit. No sembla casualitat que l’or marqui rècord rere rècord. Podria sorprendre que ho faci alhora que l’S&P 500 –no acaba d’encaixar, ja que el primer és un baròmetre de desconfiança i el segon, del contrari. Potser molts inversors adverteixen que l’abús de polítiques fiscal i monetària està deteriorant el valor de les divises.
Els mercats estaran molt atents al successor de Biden a la Casa Blanca. Trump i Harris són pols oposats en moltes coses. Tanmateix, per als inversors són molt més preocupants les semblances raonables entre ells. Cap dels candidats té la més mínima intenció d’aturar els dèficits actuals, completament desproporcionats. Esperem que els mercats financers no s’hi fixin més del compte.
Article publicat a Expansión 30.10.2024